Opinió

Escala de grisos

LA BECAINA DE BIDEN A GLASGOW

Calen mesures dràstiques, mesures que no seran populars. S’haurà de veure qui és el valent que les comença a aplicar

En trenta anys, el canvi climàtic ha pas­sat de ser una advertència científica que els polítics no es pre­nien seri­o­sa­ment a encapçalar totes les agen­des ins­ti­tu­ci­o­nals. Fins al 12 de novem­bre, a la ciu­tat esco­cesa de Glas­gow se cele­bra la Cop26, la cimera sobre el clima de més alt nivell. Hi par­ti­ci­pen un cen­te­nar de líders mun­di­als, i els defen­sors del medi ambi­ent més opti­mis­tes hi han dipo­si­tat espe­ran­ces que podríem con­si­de­rar poc jus­ti­fi­ca­des si ens fixem una mica en l’his­to­rial previ. Vist l’èxit que han tin­gut fins ara el Pro­to­col de Kyoto del 1997 i els Acords de París del 2015, aquesta cimera, una mena de con­vivències de luxe on homes blancs i pode­ro­sos deci­dei­xen que és el que més convé a la resta de la huma­ni­tat, corre el risc de que­dar, un cop més, en una foto per a la gale­ria. No hi ajuda que mit­jans i xar­xes soci­als parin més atenció a les anècdo­tes que no pas a allò que real­ment importa. S’ha fet viral el vídeo en què el pre­si­dent dels Estats Units fa cap­ci­na­des durant uns segons en els dis­cur­sos inau­gu­rals de la con­ferència, just abans del seu torn de paraula. Els cor­res­pon­sals també infor­men sobre els 400 jets pri­vats que han volat fins a la cimera i la gran quan­ti­tat de com­bus­ti­ble que gas­ten. I dia­ris inter­na­ci­o­nal es fan ressò que la poli­cia local ha detin­gut un infla­ble gegant del mons­tre del llac Ness que un grup d’acti­vis­tes volia uti­lit­zar en una pro­testa. Anècdo­tes que pot­ser fan més dige­ri­ble la notícia real: que estem a un pas de l’abisme i que si no es pre­nen mesu­res urgents els nos­tres fills (sobre)viu­ran en un món molt pit­jor. Els científics ho estan dient ben clar: si se segueix amb la tendència actual no s’acon­se­guirà l’objec­tiu de fre­nar l’aug­ment de la tem­pe­ra­tura mit­jana del pla­neta perquè aquest segle no superi els 1,5 graus centígrads. Les pro­jec­ci­ons ja par­len d’arri­bar als 2 graus d’aug­ment, i encara que pugui sem­blar poc, aquest mig grau pot mar­car la diferència de cen­te­nars de milers de morts en catàstro­fes natu­rals. Ja és un pas que els polítics comen­cin a reconèixer la seva res­pon­sa­bi­li­tat. Està molt bé que el pre­si­dent dels EUA es dis­culpi per les polítiques del seu pre­de­ces­sor i que tot­hom sem­bli molt cons­ci­en­ciat sobre la neces­si­tat de reduir molt més les emis­si­ons de gasos amb efecte d’hiver­na­cle. Més ambició, en diuen. El pro­blema és que calen mesu­res dràsti­ques, mesu­res que no seran popu­lars. S’haurà de veure qui és el valent que les comença a apli­car. La des­car­bo­nit­zació implica que el trans­port de mer­ca­de­ries i de per­so­nes ha de fer un canvi radi­cal: estem dis­po­sats a pres­cin­dir del cotxe i de les vacan­ces? Podrem ges­ti­o­nar la des­glo­ba­lit­zació? Serem capaços d’assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat, en forma d’aju­des, envers els països empo­brits? Aques­tes són les pre­gun­tes que ens hauríem de fer, i no si Biden té son o no.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor