EL XANTATGE QUE VE DE L’EST

Nova crisi humanitària al cor d’Europa i enèsim desafiament de Vladímir Putin a l’estabilitat de la Unió Europea. La batalla oberta entre Polònia i Bielorússia té una dimensió geopolítica i estratègica rellevant i la converteix en una de les crisis internacionals més importants dels últims mesos. Primerament, hi ha la maniobra d’Aleksandr Lukaixenko. Des de fa mesos –i el flux s’ha vist augmentat des de fa unes setmanes– el règim bielorús estaria enviant cap a la frontera polonesa milers de migrants que fugen dels seus països. Provenen de l’Afganistan, Síria i l’Iraq, però també d’altres indrets del planeta on la guerra i la violència continuen sent latents. Les imatges que arriben des de la frontera entre els dos països –també hi ha una crisi oberta amb Lituània, tot i que l’afluència de persones és menor– recorden les de l’estiu del 2015, quan milers de persones trucaven a les portes d’Europa. Llavors, la ruta que es va popularitzar va ser la dels Balcans. Ara, la situació podria ser encara més crítica. Les temperatures gèlides que hi ha en aquests moments a l’est d’Europa han provocat que ja s’hagin registrat les primeres víctimes mortals. Fins ara han estat set persones i alguns haurien mort a causa del fred. La tensió entre Bielorússia i Polònia ha augmentat de manera exponencial les darreres setmanes, i el govern de Varsòvia ha mobilitzat l’exèrcit per fer front a la crisi oberta amb Minsk. Totes les mirades apunten cap a Lukaixenko. El veterà president bielorús fa gairebé vint anys que ocupa el poder, però en els darrers temps ha vist com el seu lideratge trontollava arran d’unes protestes que van tenir el seu moment àlgid l’estiu del 2020. Les manifestacions van agafar aires de revolució, i el ressò en l’escena internacional va fer que les forces de seguretat de seguida apaguessin les protestes, una repressió que li va costar dures sancions econòmiques per part de la Unió Europea. Ara, Lukaixenko, amb una tàctica que ja havia posat en pràctica el president turc, Recep Tayyip Erdogan, serveix la seva particular venjança enviant migrants a la frontera polonesa. Mentrestant, Moscou (un dels màxims valedors del líder bielorús) s’ho mira des de la distància i demana que la Unió Europea doni diners a Bielorússia per blindar les fronteres com ja es va fer amb Turquia.

Una altra crisi truca a la porta de Brussel·les: la del 2015 es va tancar en fals, però va tenir el lideratge de l’excancellera Angela Merkel, tot i que després molts països no complissin els acords. Sis anys després i amb una Europa on bufen amb força els vents de l’extrema dreta, la solució no serà fàcil. Tot i això, s’haurà d’actuar d’alguna manera si no es vol ser còmplice d’un nou drama humanitari que, malauradament, continua cada dia en forma de pasteres que naufraguen. Ara, a tocar d’un hivern gèlid, el xantatge arriba de l’est.