EL 52% NO EXISTEIX

El con­se­ller Jaume Giró apel·la a la força del 52% que els par­tits inde­pen­den­tis­tes sumen al Par­la­ment de Cata­lu­nya per apres­sar la CUP a faci­li­tar l’apro­vació dels pres­su­pos­tos, com podria apel·lar a la poció màgica del druida Panoràmix. Perquè el 52% no exis­teix més enllà de l’estadística. I ara, ja ni tan sols exis­teix per fer de bar­rera con­tra els par­tits uni­o­nis­tes, perquè el govern d’ERC i Juntsx­Cat no tindrà cap ànsia d’accep­tar el suport d’Illas i Albi­achs si això li aprova els comp­tes per al 2022. És més: si la força d’aquest per­cen­tatge par­la­men­tari fos real, ni el con­se­ller d’Eco­no­mia ni el govern que supo­sa­da­ment compta amb la majo­ria par­la­mentària més inde­pen­den­tista de la història –ara tot és d’allò més de tota la història– no hau­rien de fer funam­bu­lisme entre la CUP, el PSC i ECP i no es pre­sen­ta­rien a la cam­bra per veure qui fes­te­gen, sinó per com­plir un sim­ple tràmit, perquè ja por­ta­rien el pres­su­post net i polit de casa. És el que té jugar a par­ti­dets a l’hora del pati, que després t’has de sen­tir allò de “a sants i a minyons no pro­me­tis si no dons”.