TRENCANT LA MAJORIA

Aquesta ha estat una setmana convulsa per a les forces independentistes al Parlament. Després d’unes negociacions tibants, reunions a deshora, promeses impossibles i cops de porta als morros, sembla ser que la majoria que va donar suport a la investidura del president Aragonès s’ha fet miques. El motiu? L’aprovació dels pressupostos del 2022, que no satisfan ningú al cent per cent, malgrat que més d’un està disposat a perdre bous i esquelles perquè es facin realitat. Als passadissos del Parlament, i fins i tot als faristols públics, s’ha parlat a bastament de la fi del 52% de la majoria independentista, de canvi de rumb i de noves aliances.

Els mateixos protagonistes s’han culpat mútuament d’una altra pedra a la sabata en el llarg i costerut camí cap a la independència, i els rivals polítics han aprofitat per tornar a parlar d’investidura fallida, de matrimoni d’inconveniència i de jocs d’interessos. I saben què és el que fa més vergonya al pobre ciutadà que es mira tanta comèdia de baixa categoria? Que tot, absolutament tot, es justifica pel bé comú, per l’interès general i pel nou país que hem de construir, que serà millor i més just.

En sis mesos, només sis, de govern de coalició, ERC i JuntsxCat s’han estirat dels cabells, amb posada en escena pública inclosa, en quatre ocasions. Que sapiguem. La primera ja va fer trontollar la mateixa investidura del president. Més tard, van venir la taula de diàleg, l’ampliació de l’aeroport i el suport als pressupostos de Pedro Sánchez. No crec que hi hagi cap català que, arribats a aquest punt, no sàpiga que ERC i Junts no se suporten ni s’aguanten, ni que la CUP tampoc ajuda a refer camins. Els dos primers diuen que comparteixen govern en pro d’objectius més elevats i no pas per mantenir-ne d’altres més terrenals com són els sous i els càrrecs. Tots plegats fan passar vergonya, i això sí que és terreny abonat perquè altres partits aprofitin aquestes febleses constants per anar construint noves alternatives amb la promesa de més estabilitat. No calen consells per a qui no els vol escoltar, però seria d’agrair un pèl més de dignitat i de mirada llarga. Molt d’agrair.