LA TRENCADISSA XILENA

L’octubre del 2019 esclataven a Xile un seguit de protestes populars. El detonant? L’augment del preu del bitllet de metro. Durant mesos, els carrers del país sud-americà es van omplir de manifestants que clamaven en contra d’un sistema que ofega les classes populars. Darrere d’aquestes protestes també hi havia la indignació per la sistemàtica privatització dels serveis públics, per la desigualtat entre classes i perquè les diferències econòmiques són cada vegada més grans. Milers de joves sortien al carrer i cridaven contra un sistema que consideren hereu de Pinochet –el dictador xilè que va governar amb mà de ferro el país des que va derrocar el president electe, Salvador Allende, el 1973– i empeltat d’un capitalisme salvatge arribat directament dels Estats Units. De fet, en sectors neoliberals Xile es considera un petit oasi, un miracle econòmic entre els països llatinoamericans.

La contundència de les protestes va obligar el govern de Sebastián Piñera a moure fitxa. Els carrers bullien, i els manifestants no es conformaven amb quatre paraules. Es van fer reformes a l’executiu i s’ha treballat en una nova constitució, en què les forces d’esquerra tenen un gran protagonisme. Per aquest motiu, la victòria del líder de la ultradreta, José Antonio Kast, en la primera volta de les eleccions presidencials es considera un dur revés a les aspiracions de la revolta iniciades fa poc més de dos anys. Kast, descrit com un nostàlgic del règim de Pinochet, encapçala les travesses per ocupar el palau de La Moneda. Els dubtes assalten ara el sector de l’esquerra, ja que un candidat que queda en segona posició, en aquest cas Gabriel Boric, estadísticament té poques possibilitats d’acabar sent president del país.

La polarització en la societat xilena s’ha evidenciat en aquests darrers comicis. Les dues propostes de país que es presenten són pràcticament antagòniques. En el relat del candidat dretà hi proliferen les paraules ordre, pau i seguretat. Kast beu del discurs de l’extrema dreta, que s’ha imposat al Brasil amb el president Jair Bolsonaro o anteriorment als EUA amb Donald Trump. Ha proposat tancar fronteres per evitar l’entrada de migrants, i el seu programa econòmic és neoliberal. Segurament, l’èxit de Kast ha estat arribar a aquells votants que han vist les protestes com un element desestabilitzador i que en altres ocasions haurien votat partits de centre, que en aquests comicis han fracassat. Boric, de 35 anys, té al davant una cursa contra rellotge i molt complicada. El candidat de l’esquerra, format en política en els moviments estudiantils, haurà d’intentar seduir un bon gruix d’abstencionistes (en aquesta convocatòria la xifra s’ha enfilat fins al 47%) si vol capgirar uns resultats que auguren el manteniment de l’statu quo.