COMPTE AMB LA BASE

Molts pro­ces­sos d’inde­pendència han estat conduïts i desen­vo­lu­pats pels des­cen­dents dels colons. Al con­ti­nent ame­ricà, gai­rebé tots. És per aquest motiu que l’idi­oma ofi­cial d’aquests països és l’anglès, el por­tuguès o el cas­tellà i no les llengües nati­ves dels pobles que n’eren natu­rals, en la majo­ria de casos ja anor­re­a­des per l’acció devas­ta­dora de les impo­si­ci­ons colo­ni­als quan se’n van alli­be­rar. Pre­gun­tem-nos si per a nosal­tres un procés d’aquesta mena seria satis­fac­tori. Perquè quan par­lem d’eixam­plar la base social de l’inde­pen­den­tisme –un desig en prin­cipi llo­a­ble– també ens hem de pre­gun­tar per què s’hi hau­rien d’incor­po­rar a par­tir d’ara aquells que encara no ho han fet, mal­grat el que ha reve­lat el procés social i polític vis­cut a Cata­lu­nya des del 2010. En quin con­text, amb quins marcs polítics, econòmics, soci­als i cul­tu­rals, pre­te­nem convèncer-los de sumar-s’hi? Pen­sem-hi. Sobre­tot ara que l’ús del català expe­ri­menta un retrocés impor­tant i que revi­ta­lit­zar-lo no serà pos­si­ble sense una con­sis­tent consciència naci­o­nal.