EL MUNDIAL DE L’HOMOFÒBIA

Fins i tot les persones que no som aficionades al futbol ens hem assabentat que la jugadora catalana del Barça Alexia Putellas ha guanyat la Pilota d’Or. El premi el dona una revista francesa especialitzada, i aniria bé recordar que, tot i que es va començar a lliurar en els anys cinquanta als jugadors masculins, les dones no van ser premiades fins al 2018, fa només quatre edicions. Alexia Putellas s’ha convertit, doncs, en un referent no només per la seva traça com a futbolista, sinó també pel fet de ser dona. L’alegria pel seu premi i la visibilització de l’esport femení és la cara d’una moneda, la del futbol, que té moltes creus. I és que posats a adoptar models a seguir, potser els de l’alta competició futbolística no són els millors.

D’una banda, és evident que no tots els nens que practiquen futbol acabaran sent Messi, ni totes les nenes acabaran sent Putellas, però encara hi ha molts pares i mares que es pensen que tindran un crac a la família i quan veuen que no és així traslladen les seves frustracions a les criatures. D’altra banda, el món del futbol mou diners i passions, i eclipsa tot el que se li posa al davant. Potser sí que resultarà una bona idea treure els camps dels patis de les escoles, perquè els espai no quedin sempre monopolitzats per les pilotes. Tota la mainada que s’estima més fer altres activitats, tant si són nenes, nens o no binaris, ho agrairà. El que no serveix és l’argument del masclisme: sembla més masclista treure’ls ara, precisament quan hi ha més nenes que s’interessen a jugar. La proposta s’hauria de vendre, potser, com una qüestió de diversitat, per no haver de fer sempre al mateix.

En qualsevol cas, l’hegemonia del futbol i les falses esperances que pot fer créixer són un pecat petit en comparació amb l’homofòbia encara tan arrelada en aquest univers esportiu. Només cal sentir els insults que es criden en molts partits, o comprovar que no hi ha cap jugador famós obertament gai, per veure la masculinitat tòxica que l’envolta. Aquesta setmana, però, s’han traspassat tots els límits quan el director del comitè organitzador del mundial de futbol de Qatar 2022, Nasser al Khater, ha advertit que l’homosexualitat no està autoritzada al seu país (de fet, es condemna amb fins a cinc anys de presó) i que no es permetran mostres d’afecte públic entre les persones LGTBI que vagin a veure els partits. Només per això, ja s’hauria de boicotejar una competició que se celebra en un país que no respecta els drets humans, on s’aplica la pena de mort, on les dones necessiten el permís del marit per fer activitats de la vida quotidiana i on els treballadors immigrants són explotats durament –només en la construcció dels estadis per al mundial n’han mort 6.500–. Però és clar, no esperin cap boicot. El futbol és el futbol, com ja saben els aficionats del Barça, que van veure durant unes quantes temporades el logotip de Qatar Airways a la samarreta del club.