EL XOTIS DEL 6%

Quan un té ganes de donar corda al PSOE de Pedro Sánchez perquè pre­fe­reix haver-se-les amb els seus mala­ba­ris­mes que amb els obs­curs i obtu­sos ave­ranys que anun­cia Pablo Casado, qual­se­vol excusa és bona. Fins i tot pac­tar quo­tes de català per a les pro­duc­to­res d’audi­o­vi­su­als, bo i sabent que no s’hi podrà obli­gar les que no estan sub­jec­tes a la legis­lació espa­nyola, i que el grau de com­pli­ment de les que hi estan teòrica­ment obli­ga­des també serà rela­tiu, per no dir resi­dual. Perquè el que ara ha sor­tit de sota la catifa no s’hi ha pas fet de la nit al dia: la direc­tiva euro­pea que exclou els gegants HBO i Net­flix de com­plir amb aques­tes quo­tes, i que con­ver­teix l’almoina de les quo­tes pac­ta­des en fer­ra­lla, ja era vigent quan es va nego­ciar aquest acord entre ERC i el PSOE. Aquesta mena de coses són les que poden pas­sar quan es va a Madrid a fer fra­ses pre­te­sa­ment engi­nyo­ses i no a tocar el vora­viu, que és el que se suposa que se li ha de fer a l’Estat espa­nyol quan te’n vols inde­pen­dit­zar, i no ballar-hi un xotis.