EL CATALÀ BÉ VAL UNS PRESSUPOSTOS

Hi ha moltes frases fetes per referir-se al fet que a algú li han venut gat per llebre i, a sobre, ens va per territoris, o sigui, que poc més a dir. Però és evident que el percentatge d’un 6% de català a les plataformes audiovisuals que ERC semblava que havia arrancat al PSOE com a contrapartida per aprovar els pressupostos ha quedat en paper mullat un cop presentada la llei de l’audiovisual. El projecte de llei validat pel Consell de Ministres, i pendent de tramitació parlamentària, ha aigualit l’acord previ amb l’argument que només abasta les plataformes amb seu a l’Estat.

Aquesta galleda d’aigua freda ha tingut dues reaccions. La dels saberuts: “ja es veia a venir”, “quina colla d’il·lusos”, i la dels ofesos, als quals la processó els va per dins. Tant si és així com aixà, però, no es pot menystenir que els ofesos –Comuns, socis de l’executiu, i ERC, socis parlamentaris– tenen la paella pel mànec.

És veritat que els pressupostos són la llei més important de la legislatura, i el seu impacte no es pot minimitzar, i menys en un context de crisi i incertesa com el que vivim. I és veritat que amb la superació del primer tràmit parlamentari, Sánchez s’assegura la possibilitat d’acabar la legislatura prorrogant-los. Però tot és tan cert com que encara han de superar l’aprovació al Senat. I aquí, tot menys anar de farol. Si el català no es blinda –i el 6% comença a semblar una broma–, i l’Estat no assumeix que el català també és una llengua pròpia i cooficial, els pressupostos no es poden aprovar.

El xantatge ja ens el coneixem: que si es convoquen unes noves eleccions hi ha el perill que el PP i Vox sumin i que amb l’extrema dreta al govern, ja hem begut oli... Apliquin-se allò que ve el llop, que ve el llop, i posin-se les piles perquè: amb qui se suposa que pactarà el PSOE si no és amb els partits d’esquerra i sobiranistes?