Opinió

Vista enrere

ATRAPATS COM UN HÀMSTER

Tot sovint, fa la impressió que la nos­tra història, en allò que fa referència a la relació amb Espa­nya, és una tor­nada infi­nit, una repe­tició esgo­ta­dora dels matei­xos con­flic­tes i els matei­xos dis­cur­sos. Els poso un exem­ple. El 29 d’abril del 1931, pocs dies després de la pro­cla­mació de la República, l’ales­ho­res minis­tre d’Ins­trucció Pública i Belles Arts, el català Mar­cel·lí Domingo, va apro­var un decret que esta­blia: “A les esco­les mater­nes i de pàrvuls de Cata­lu­nya, l’ense­nya­ment es donarà exclu­si­va­ment en la llen­gua materna, cata­lana o cas­te­llana.” Es trac­tava d’una mesura inèdita si tenim en compte els ante­ce­dents de per­se­cució i mar­gi­na­ment a què havien estat sot­me­ses llengües com la cata­lana des del 1714. Mal­grat tot, quan la premsa con­ser­va­dora es va refer de l’ensurt pro­vo­cat per l’ines­pe­rat canvi de règim, va posar el crit al cel. Només cal ras­tre­jar la premsa de l’època per com­pro­var-ho. Un arti­cu­lista del diari ABC, Víctor Pra­dera, dei­xava anar: “L’idi­oma que més tard es va ano­me­nar cas­tellà va néixer espontània­ment a Cata­lu­nya” i qüesti­o­nava que “el català hagués nas­cut a Cata­lu­nya”. Men­tre que els mes­tres aple­gats a la Fede­ración Naci­o­nal de Tre­ba­ja­do­res de la Enseñanza decla­ra­ven la guerra al decret impul­sat per Domingo perquè, a parer seu, dei­xava “poster­gat a l’escola naci­o­nal d’aque­lles regi­ons l’idi­oma espa­nyol”.

Han pas­sat noranta anys i només cal repas­sar la premsa d’aquests dar­rers dies per ado­nar-se que res ha can­viat, que l’Espa­nya uni­for­mista i into­le­rant es manté ina­mo­vi­ble, sobre­tot en una qüestió tan essen­cial com la llen­gua. Fa pocs dies, una asso­ci­ació ano­me­nada Uni­ver­si­ta­ris per la Con­vivència pro­cla­mava que “la lli­ber­tat lingüística està amenaçada” a les uni­ver­si­tats per les quei­xes pel retrocés del català. I durant les dar­re­res hores, arran del cas de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, una pre­sen­ta­dora d’Antena 3 dei­xava anar, com si res: “Hi ha una cam­pa­nya de per­se­cució sis­temàtica, no tan sols de la resta de pares que anun­cien pro­tes­tes, sinó també a les xar­xes soci­als.” Així que ja ho veuen, estem allà mateix que fa noranta anys, com un hàmster con­dem­nat eter­na­ment a donar vol­tes a la seva roda sense saber per què i sense arri­bar enlloc.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor