UNA VIDA PRÒPIA

El Premi Prudenci Bertrana d’enguany és una carta d’amor a l’art en majúscules. I és de les més personals que ha escrit Tània Juste. Perquè ella és historiadora de l’art i escriptora. I la novel·la Amor a l’art (Columna)/ Amor al arte (Maeva) aplega les seves dues grans passions. Una història a cavall del París de principis del segle XX i l’Espanya predemocràtica a través de dues dones, la Valèria i l’Olivia. Seguirem les passes de la Valèria Sans des de la seva arribada a l’acadèmia Colarossi, on es perfilen les carreres dels futurs artistes, fins a la seva consolidació com una de les pintores més reconegudes de l’època i amb una mirada diferent. I a través de la tenacitat i del seu incondicional amor a l’art, l’Olivia –i de retruc la Tània– escriu un relat de la història que no només inclou una gran pintora, la Valèria Sans, sinó que també visibilitza i reivindica totes aquelles dones artistes que van coexistir i amb les quals la Valèria es va relacionar. Així com ella va créixer i estimar l’art al costat d’elles (Marie Laurencin, Gertrude Stein o Jeanne Hébuterne), anys més tard i gràcies a la seva recerca, l’Olivia aconseguirà el mateix. Emmirallant-s’hi es troba a si mateixa. Perquè l’Olivia necessita estimar-se, creure en ella mateixa i alliberar-se. I justament seran dues escriptores nord-amaericanes les que li donaran el missatge clau per viure. Gertrude Stein diu a la Valèria que per ser una artista de debò li cal una llibertat de veritat: “Viure la vida i l’art intensament. Amb una idea: només et deus al teu art. A ningú més i menys a cap home.” I Natalie Barney li diu que escriure és només la conseqüència de viure. I parafrasejant Montaigne li reconeix que ha d’aspirar que el seu art sigui viure. I aquest és el missatge que l’Olivia entendrà després de trobar tot el que ha pogut de la seva admirada Valèria Sans. Ens hem de concentrar a viure, i només si vivim plenament, una vida pròpia, podrem oferir la millor versió de nosaltres mateixos als altres, ja sigui en forma de quadre, escultura o novel·la, perquè allà hi posarem tot el nostre amor, com la novel·la que tinc a les mans de la Tània Juste.