UNA VIDA PRÒPIA

El Premi Pru­denci Ber­trana d’enguany és una carta d’amor a l’art en majúscu­les. I és de les més per­so­nals que ha escrit Tània Juste. Perquè ella és his­to­ri­a­dora de l’art i escrip­tora. I la novel·la Amor a l’art (Columna)/ Amor al arte (Maeva) aplega les seves dues grans pas­si­ons. Una història a cavall del París de prin­ci­pis del segle XX i l’Espa­nya pre­de­mocràtica a través de dues dones, la Valèria i l’Oli­via. Segui­rem les pas­ses de la Valèria Sans des de la seva arri­bada a l’acadèmia Cola­rossi, on es per­fi­len les car­re­res dels futurs artis­tes, fins a la seva con­so­li­dació com una de les pin­to­res més reco­ne­gu­des de l’època i amb una mirada dife­rent. I a través de la tena­ci­tat i del seu incon­di­ci­o­nal amor a l’art, l’Oli­via –i de retruc la Tània– escriu un relat de la història que no només inclou una gran pin­tora, la Valèria Sans, sinó que també visi­bi­litza i rei­vin­dica totes aque­lles dones artis­tes que van coe­xis­tir i amb les quals la Valèria es va rela­ci­o­nar. Així com ella va créixer i esti­mar l’art al cos­tat d’elles (Marie Lau­ren­cin, Ger­trude Stein o Jeanne Hébuterne), anys més tard i gràcies a la seva recerca, l’Oli­via acon­se­guirà el mateix. Emmi­ra­llant-s’hi es troba a si mateixa. Perquè l’Oli­via neces­sita esti­mar-se, creure en ella mateixa i alli­be­rar-se. I jus­ta­ment seran dues escrip­to­res nord-ama­e­ri­ca­nes les que li dona­ran el mis­satge clau per viure. Ger­trude Stein diu a la Valèria que per ser una artista de debò li cal una lli­ber­tat de veri­tat: “Viure la vida i l’art inten­sa­ment. Amb una idea: només et deus al teu art. A ningú més i menys a cap home.” I Nata­lie Bar­ney li diu que escriure és només la con­seqüència de viure. I para­fra­se­jant Mon­taigne li reco­neix que ha d’aspi­rar que el seu art sigui viure. I aquest és el mis­satge que l’Oli­via entendrà després de tro­bar tot el que ha pogut de la seva admi­rada Valèria Sans. Ens hem de con­cen­trar a viure, i només si vivim ple­na­ment, una vida pròpia, podrem ofe­rir la millor versió de nosal­tres matei­xos als altres, ja sigui en forma de qua­dre, escul­tura o novel·la, perquè allà hi posa­rem tot el nos­tre amor, com la novel·la que tinc a les mans de la Tània Juste.