LA GALÀXIA D’EVA GRANADOS

La portaveu del PSOE al Senat, Eva Granados, s’ha mostrat partidària de reformar el sistema lingüístic a Catalunya i ha afirmat que hi ha “entorns en què el castellà no hi és present”. La senadora no va especificar a quins “entorns” es referia, però hem de suposar que no ho deia pels jutjats, on tan sols un 7,44% de les sentències es redacten en català, una xifra irrisòria però que fins i tot és inferior a la de l’any anterior. Ens imaginem que l’“entorn” d’Eva Granados tampoc eren les sales de cinema, on les projeccions en català no superen el 3%, un percentatge, a més, que no es deu a la sensibilitat de les majors, sinó als impostos dels catalans, que paguem el doblatge. Tampoc sembla probable que el suposat “entorn” fossin les televisions que es poden sintonitzar des de qualsevol llar catalana (la immensa majoria en castellà) o les plataformes digitals que es poden adquirir, sobretot si tenim en compte que, per posar només un exemple, Netflix només ofereix quatre pel·lícules de quasi tres mil en català i a Disney Plus només podem trobar, amb molta paciència, trenta-nou continguts en català. Es fa difícil imaginar que Eva Granados, profunda coneixedora de la realitat catalana, estigués pensant en els supermercats, en les farmàcies, en els tallers o en qualsevol espai d’intercanvi on, llevat d’honorables excepcions, resulta més complicat trobar un producte etiquetat o amb instruccions en català que en etrusc, una llengua, aquesta darrera, molt respectable però que fa mil·lennis que no es parla. Tampoc sembla probable que la senadora hagi perdut el contacte amb la realitat i no s’hagi passejat per Barcelona, on només el 19,6% de la població d’entre 15 i 29 anys té el català com a llengua habitual; o per qualsevol comarca barcelonina, on la xifra global de catalanoparlants no supera el 15%. Segurament, quan Granados es refereix als “entorns en què el castellà no és present” està pensant en Udaipur, Kyoto, Chiang Mai o Luang Prabang, ciutats molt recomanables de visitar però on, certament, el “castellà no hi és present”. O potser pensa en una galàxia molt molt llunyana on potser, a còpia de molta imaginació, podria trobar-hi un entorn en què el castellà no hi fos realment present.