MÉS ENLLÀ DEL FUTBOL A LES ESCOLES

Diversos mitjans de comunicació han informat que la Generalitat recomanarà eliminar la centralitat dels camps de futbol als patits de les escoles catalanes. Es tractaria d’una mesura per distribuir de manera més igualitària l’espai de lleure als centres. Segons l’entitat Coeduccació, la pista poliesportiva ocupa un 70% del pati, però tan sols la fan servir dos de cada deu alumnes, la majoria nois.

A l’hora de fomentar la igualtat de gènere a l’escola, organitzacions com la UNESCO recomanen adoptar estratègies que tinguin en compte tot el procés educatiu. Refer els patis de les escoles perquè deixin de privilegiar les activitats que més fan els nois és part d’un grup de mesures que afecten l’entorn en què es desenvolupa l’aprenentatge. Altres accions són tenir equipaments sanitaris adaptats a les necessitats de l’alumnat, sobretot de les noies cis i els nois trans en edat de menstruar, com ara tenir lavabos ben equipats per poder canviar-se compreses, tampons o copes menstruals. També vol dir, com s’ha compromès a fer el govern català, facilitar-ne l’adquisició, perquè hi ha alumnes que es poden saltar l’escola en no tenir aquests productes a l’abast. Altres mesures tenen a veure amb l’eliminació de conductes masclistes o de violència sexual a l’aula i fora de l’aula, unes accions que no només impliquen la formació dels alumnes, sobretot dels nois, sinó també la del professorat.

Precisament, els estudis sobre coeducació recomanen formar el professorat en igualtat de gènere. Segons l’OCDE, les expectatives diferenciades dels professors envers els i les alumnes, així com també les de les famílies, influeixen en la interiorització d’estereotips de gènere. En alguns casos, famílies i professorat encoratgen més els nens a cultivar el seu interès en la ciència i la tecnologia, però no ho fan tant quan qui s’hi interessa és una nena. En bona part de països occidentals, existeixen pocs programes estatals o regionals que fomentin l’interès dels nois en professions de cura. Keren Manzano escriu a Píkara Magazine que els estereotips de la noia aplicada que excel·leix en el compliment de les normes i el noi geni revolucionari fa que sigui més difícil detectar nenes amb altes capacitats.

Un altre conjunt de mesures pretén introduir la perspectiva de gènere als currículums. Això implica incloure als llibres més artistes, filòsofes, científiques o altres personatges femenins rellevants, però no només. L’especialista en educació Nora Sánchez Ouseddik observa que els sabers científics i tècnics desenvolupats en espais privats i feminitzats, com la cuina o el jardí de casa, no són ensenyats als centres educatius. En aquesta línia, el predomini del futbol als patis de les escoles és part del privilegi en l’àmbit educatiu dels sabers i pràctiques que tradicionalment han fet els homes.

Per molt que hi hagi veus que aquests dies hagin exclamat que hi ha noies que també juguen a futbol i que, per tant, eliminar la centralitat dels camps de futbol és una mesura masclista perquè assumeix que les nenes no hi juguen, el cert és que les escoles no són els principals eixos de foment del futbol femení. Ni de bon tros d’altres esports sense representació als patis. En el cas del waterpolo, el foment depèn del compromís de clubs i federacions, així com dels èxits de la selecció espanyola –amb una aclaparadora majoria de jugadores catalanes–, i de disposar de bones instal·lacions i bon material. En alguns casos, les noies han de suportar el sexisme de companys nois d’esport, entrenadors i públic.

Aplicat al futbol, la Pilota d’Or d’Alèxia Putellas, o la medalla d’or als Jocs Olímpics de Tòquio de li jugadori no binari Quinn, de la selecció femenina del Canadà, han fet més per promoure l’esport entre les nenes i la canalla no binària que una pista al pati. De la mateixa manera, abusos sexuals com els que s’imputen a l’entrenador de futbol de base Albert Benaiges, o l’ambient ultra o masclista, racista i LGTBI-fòbic que es respira a les grades de molts estadis, poden allunyar més quitxalla del futbol que no pas l’absència d’un camp en una escola.