Opinió

Tribuna republicana

MÉS ENLLÀ DEL FUTBOL A LES ESCOLES

El predomini del futbol als patis és part del privilegi en l’àmbit educatiu de les pràctiques que tradicionalment han fet els homes
El cert és que les escoles no són els principals eixos de foment del futbol femení

Diver­sos mit­jans de comu­ni­cació han infor­mat que la Gene­ra­li­tat reco­ma­narà eli­mi­nar la cen­tra­li­tat dels camps de fut­bol als patits de les esco­les cata­la­nes. Es trac­ta­ria d’una mesura per dis­tri­buir de manera més igua­litària l’espai de lleure als cen­tres. Segons l’enti­tat Coe­duc­cació, la pista poli­es­por­tiva ocupa un 70% del pati, però tan sols la fan ser­vir dos de cada deu alum­nes, la majo­ria nois.

A l’hora de fomen­tar la igual­tat de gènere a l’escola, orga­nit­za­ci­ons com la UNESCO reco­ma­nen adop­tar estratègies que tin­guin en compte tot el procés edu­ca­tiu. Refer els patis de les esco­les perquè dei­xin de pri­vi­le­giar les acti­vi­tats que més fan els nois és part d’un grup de mesu­res que afec­ten l’entorn en què es desen­vo­lupa l’apre­nen­tatge. Altres acci­ons són tenir equi­pa­ments sani­ta­ris adap­tats a les neces­si­tats de l’alum­nat, sobre­tot de les noies cis i els nois trans en edat de mens­truar, com ara tenir lava­bos ben equi­pats per poder can­viar-se com­pre­ses, tam­pons o copes mens­tru­als. També vol dir, com s’ha com­promès a fer el govern català, faci­li­tar-ne l’adqui­sició, perquè hi ha alum­nes que es poden sal­tar l’escola en no tenir aquests pro­duc­tes a l’abast. Altres mesu­res tenen a veure amb l’eli­mi­nació de con­duc­tes mas­clis­tes o de violència sexual a l’aula i fora de l’aula, unes acci­ons que no només impli­quen la for­mació dels alum­nes, sobre­tot dels nois, sinó també la del pro­fes­so­rat.

Pre­ci­sa­ment, els estu­dis sobre coe­du­cació reco­ma­nen for­mar el pro­fes­so­rat en igual­tat de gènere. Segons l’OCDE, les expec­ta­ti­ves dife­ren­ci­a­des dels pro­fes­sors envers els i les alum­nes, així com també les de les famílies, influ­ei­xen en la inte­ri­o­rit­zació d’este­re­o­tips de gènere. En alguns casos, famílies i pro­fes­so­rat enco­rat­gen més els nens a cul­ti­var el seu interès en la ciència i la tec­no­lo­gia, però no ho fan tant quan qui s’hi interessa és una nena. En bona part de països occi­den­tals, exis­tei­xen pocs pro­gra­mes esta­tals o regi­o­nals que fomen­tin l’interès dels nois en pro­fes­si­ons de cura. Keren Man­zano escriu a Píkara Maga­zine que els este­re­o­tips de la noia apli­cada que excel·leix en el com­pli­ment de les nor­mes i el noi geni revo­lu­ci­o­nari fa que sigui més difícil detec­tar nenes amb altes capa­ci­tats.

Un altre con­junt de mesu­res pretén intro­duir la pers­pec­tiva de gènere als currículums. Això implica incloure als lli­bres més artis­tes, filòsofes, científiques o altres per­so­nat­ges feme­nins relle­vants, però no només. L’espe­ci­a­lista en edu­cació Nora Sánchez Oused­dik observa que els sabers científics i tècnics desen­vo­lu­pats en espais pri­vats i femi­nit­zats, com la cuina o el jardí de casa, no són ense­nyats als cen­tres edu­ca­tius. En aquesta línia, el pre­do­mini del fut­bol als patis de les esco­les és part del pri­vi­legi en l’àmbit edu­ca­tiu dels sabers i pràcti­ques que tra­di­ci­o­nal­ment han fet els homes.

Per molt que hi hagi veus que aquests dies hagin excla­mat que hi ha noies que també juguen a fut­bol i que, per tant, eli­mi­nar la cen­tra­li­tat dels camps de fut­bol és una mesura mas­clista perquè assu­meix que les nenes no hi juguen, el cert és que les esco­les no són els prin­ci­pals eixos de foment del fut­bol femení. Ni de bon tros d’altres esports sense repre­sen­tació als patis. En el cas del water­polo, el foment depèn del com­promís de clubs i fede­ra­ci­ons, així com dels èxits de la selecció espa­nyola –amb una acla­pa­ra­dora majo­ria de juga­do­res cata­la­nes–, i de dis­po­sar de bones ins­tal·laci­ons i bon mate­rial. En alguns casos, les noies han de supor­tar el sexisme de com­panys nois d’esport, entre­na­dors i públic.

Apli­cat al fut­bol, la Pilota d’Or d’Alèxia Pute­llas, o la meda­lla d’or als Jocs Olímpics de Tòquio de li juga­dori no binari Quinn, de la selecció feme­nina del Canadà, han fet més per pro­moure l’esport entre les nenes i la cana­lla no binària que una pista al pati. De la mateixa manera, abu­sos sexu­als com els que s’impu­ten a l’entre­na­dor de fut­bol de base Albert Benai­ges, o l’ambi­ent ultra o mas­clista, racista i LGTBI-fòbic que es res­pira a les gra­des de molts esta­dis, poden allu­nyar més quit­xa­lla del fut­bol que no pas l’absència d’un camp en una escola.

Nota: L’autora opta per fer servir formes amb i per visibilitzar les persones no binàries, que no pertanyen al gènere dona ni home i que han adoptat la forma elli per descriure la seva identitat.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor