PABLO CASADO VA AL LAVABO

El president del Partit Popular, Pablo Casado, està desconcertat. Des de Galícia, Feijóo li demana “assossec” i, des de la capital del regne, Ayuso l’acusa d’utilitzar “un to massa baix”. També té mala peça al teler fora del seu partit amb Vox, que fa temps que s’ha convertit en un apèndix de la FAES i en l’únic aliat que el pot portar a La Moncloa. El panorama és complicat. I, tot sovint, el líder popular sent la necessitat d’incendiar l’auditori, ja sigui per refermar el seu lideratge, per guanyar un titular de diari o, senzillament, perquè pateix incontinència verbal. Fa setmanes, es preguntava “per què un metge català podia anar a exercir a León i un de León no podia anar a Catalunya”. De fet, no hi ha cap problema que vingui, sempre que disposi del títol corresponent per exercir la professió. En tot cas, Casado no qüestiona quin idioma necessita un metge de Manila per anar a treballar a León o un de León per fer-ho a Manila, perquè, en aquest cas, les Filipines ja fa temps que van deixar de ser una colònia espanyola.

Fa pocs dies, Casado es va tornar a referir a la qüestió lingüística i va deixar anar que “hi ha professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo els nens que no parlen català a classe”. Dit així i escoltat per un habitant de la península de Kamtxatka, el cas fa feredat. Un (o una) s’imagina el pobre nen aguantant-se les necessitats o renunciant a la llengua pròpia precisament per no haver de fer-ho. Davant una animalada com aquesta, es fa difícil no agafar-s’ho amb ironia o no anar directament als tribunals. El problema de fons, ja ho sabem, és que aquest discurs té èxit a les Espanyes, on sempre troba alguna persona disposada a interpretar-lo al peu de la lletra o alguna altra que hi veu un rerefons real, per molt absurd que sigui l’exemple. I així anem, amb polítics que, amb la fam de guanyar vots, estan disposats a dir les bajanades que calgui. El més trist de tot plegat no són les febleses personals de Pablo Casado, ni tan sols la seva falta de lideratge, sinó el fet que una persona es guanyi la vida a còpia d’acudits escatològics i incontinència verbal. Sobretot tenint en compte que els dos problemes es poden resoldre perfectament amb una visita al lavabo, sigui en la llengua que sigui.