DIGNITAT COMBATIVA

És una bona notícia que el govern hagi deci­dit inter­po­sar una que­re­lla con­tra Pablo Casado per haver men­tit deli­be­ra­da­ment sobre el tracte que els nens cas­te­lla­no­par­lants reben a les esco­les cata­la­nes. Una bona notícia que, tot sigui dit, arriba con­si­de­ra­ble­ment tard, tenint en compte els anys que fa que gent com aquest indi­vidu diuen bar­ba­ri­tats sobre el nos­tre país amb abso­luta impu­ni­tat i amb la inequívoca intenció de crear males­tar, rebuig i odi con­tra Cata­lu­nya per treure’n un bene­fici polític. Una altra cosa és que aquesta que­re­lla acon­se­gueixi el seu propòsit i que Casado s’hagi de ficar la llen­gua al cul per nete­jar tot el que embruta el seu dis­curs. El alts tri­bu­nals espa­nyols ten­dei­xen a con­fon­dre bar­ro­e­ra­ment la lli­ber­tat d’expressió amb la llen­gua llarga, les men­ta­li­tats agu­des amb les obtu­ses, i només són objecte penal les opi­ni­ons que no encai­xen amb la ide­o­lo­gia que els pro­por­ci­ona el càrrec. Tan­ma­teix, els dub­tes sobre l’eficàcia de les que­re­lles mai no hau­rien d’impe­dir pre­sen­tar-les. Si algú ha de renun­ciar a la dig­ni­tat, que no siguem nosal­tres.