PRIVATITZAR ELS CRIBRATGES

En les anteriors onades de la pandèmia, era un clam de certs epidemiòlegs que la població tingués accés als tests d’antígens a través de les farmàcies. Se n’havien fet recomanacions a mansalva i, a la fi, aquesta opció es va autoritzar a partir del juliol.

Però, abans de les festes de Nadal i amb la variant òmicron sembrant estralls, la demanda s’ha multiplicat per 20 i el seu preu, també, en una cursa inflacionista que anava acompanyada de la dificultat d’adquirir-ne. Mentrestant, la sisena onada ha fet superar pics de contagis –55.658 l’última setmana a Catalunya, amb algun rècord de tota la pandèmia– i l’atenció primària s’ha col·lapsat, si bé, per sort, els ingressos hospitalaris s’han contingut.

Davant d’això, el Departament de Salut ha fet una crida a donar per bons els resultats de les automostres i ha demanat a la ciutadania no acudir als CAP per repetir proves. De fet, s’ha descartat fer proves PCR als contactes estrets.

Em sorprèn la diligència amb què tots plegats acatem els canvis de decisions. Molts dels positius s’han donat amb proves preventives; famílies senceres que se les han fet per estar més tranquil·les durant els àpats de Nadal. Si un es pren la molèstia de comprar-los i fer-se voluntàriament una prova, comunicar un positiu al CAP hauria de ser fàcil i diligent. Perquè, si no, la temptació és acudir-hi, que et facin la mostra i esperar els resultats.

Amb tot això, encara dubto que una mesura preventiva s’hagi de convertir en alleujament per al sistema. Convidar els ciutadans a fer-se proves per contenir els contagis els trasllada la responsabilitat de l’adquisició dels tests i del cribratge. Una mesura encoberta que privatitza el sistema de salut i el fa menys equitatiu.