HEROIS

Aquest dis­sabte el can­tant David Bowie faria 75 anys. Un home que, entre altres cançons, va ser el res­pon­sa­ble d’una que sense voler-ho es va con­ver­tir en un himne. Em refe­reixo a Heroes. Herois. L’altre dia l’escol­tava: “Podem ser herois només per un dia.” Repe­tia una vegada i una altra la tor­nada. Un heroi és una per­sona que es dis­tin­geix per tenir coratge, fer­mesa i valen­tia davant de qual­se­vol adver­si­tat, perill o sofri­ment. Per això trobo que tots –poc o molt–, diria que des que va començar la pandèmia més, som herois i heroïnes. Quo­ti­di­ans, sí, i què?! Rei­vin­di­quem-ho. La nos­tra lluita és cada dia. No ens calen capes ni uns poders espe­ci­als, sinó que estic con­vençut que cadascú està dotat amb unes facul­tats curi­o­ses, úniques i excep­ci­o­nals. I, amb aques­tes, com deia Goethe: “El que puguis fer o somiar, fes-ho. La gosa­dia és plena de geni­a­li­tat, poder i màgia.” És aquest poder que cadascú de nosal­tres tenim per tre­ba­llar per sor­tir-nos-en amb il·lusió.

I ara que comença un any nou els animo, tot para­fra­se­jant Pes­soa, a “obli­dar els nos­tres vells camins que ens por­ten als matei­xos llocs per no que­dar-nos al marge de nosal­tres matei­xos”. I, per tant, viure l’aven­tura de la vida i fer-ho de manera intensa i feliç, lleu­ger d’equi­patge, com ens recorda Saint-Exupéry, i per­se­ve­rar en aquesta feina que ens por­tarà a conèixer-nos millor. Una aven­tura que us ben asse­guro que us farà pen­sar que no som pro­ducte de les nos­tres cir­cumstàncies, sinó que, com ens asse­nyala Step­hen Covey, som fruit de les nos­tres deci­si­ons. Aquest enfi­lall de pen­sa­ments tan ben tro­bats i esca­ients els vaig tro­bar l’altre dia men­tre lle­gia la novel·la de Coia Valls Pan­tera. Unes fra­ses que tenen aquesta capa­ci­tat, que també té la novel·la, de fer-nos veure que no fra­cas­sem per culpa dels nos­tres som­nis sinó per no haver-los somiat amb prou força, ens recorda Valls a través d’Ernst Jünger. Per tant, siguem prou ago­sa­rats per somiar lliu­re­ment perquè sovint tot allò que volem és a l’altre cos­tat de la por.

Pen­sar que ho podem fer, que podem acon­se­guir fer rea­li­tat el que somiem si hi cre­iem i tre­ba­llem per acon­se­guir-ho, és la clau per enfi­lar de manera impa­ra­ble i segura nous camins. Aquests són els meus herois.