GOTA XINESA

Dimarts pas­sat vam saber que una sentència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya ins­tava l’ins­ti­tut Ramon Bar­bat, de Vila-seca, a revi­sar la quota de clas­ses en cas­tellà. Com una gota xinesa, les deci­si­ons judi­ci­als van caient sobre el model d’immersió lingüística de l’escola cata­lana i ho segui­ran fent amb el propòsit d’acon­se­guir el forat mor­tal defi­ni­tiu. Perquè no és anecdòtic que se n’ocu­pin les for­ces d’ocu­pació judi­cial ni que ho impul­sin asso­ci­a­ci­ons com ara Asam­blea por una Escu­ela Bilingüe i Habla­mos Español, ni que a la trona dels exor­cis­mes s’hi enfi­lin el PP de Pablo Casado, el Vox de San­ti­ago Abas­cal o els més ran­cis per­so­nat­ges de l’Espa­nya car­pe­to­vetònica que hi bave­gen tot dar­rere. Per tant, el suport del govern de la Gene­ra­li­tat i de la majo­ria par­la­mentària als equips docents –llo­a­ble i neces­sari– no serà sufi­ci­ent. I la inclusió de la nor­ma­lit­zació lingüística en els plecs de les nego­ci­a­ci­ons amb el govern espa­nyol –men­tre n’hi hagi–, tam­poc. Ni tan sols la insub­missió dels cen­tres, si no és l’inici d’una de més gran i defi­ni­tiva.