LA FETOR DE LES CLAVEGUERES

No cal tenir gaire pers­picàcia per ado­nar-se que el comis­sari José Manuel Villa­rejo és un men­ti­der com­pul­siu. Tam­poc per saber que quan acci­ona el ven­ti­la­dor ho fa impel·lit per un desig de ven­jança i una ira incon­te­ni­ble cap a Félix Sanz Roldán, exdi­rec­tor del Cen­tre Naci­o­nal d’intel·ligència (CNI), la per­sona que li va des­ba­lles­tar el xirin­guito amb què va arri­bar a acu­mu­lar un patri­moni cal­cu­lat en 20 mili­ons d’euros, 16,7 dels quals són béns immo­bles a Espa­nya, l’Uru­guai i República Domi­ni­cana. Tam­poc cal ser un ana­lista exces­si­va­ment dotat per ado­nar-se que quan declara al seient dels acu­sats o davant els mit­jans de comu­ni­cació actua com un mul des­bo­cat, només mogut per l’ànim de llançar qua­tre guit­zes a la pri­mera ombra que arre­plega i que, en la seva estratègia de defensa, acos­tuma a dei­xar anar bom­bes de fum amb què intenta des­viar l’atenció o des­con­cer­tar els seus adver­sa­ris; unes bom­bes que poques vega­des acom­pa­nya de docu­ments o de pro­ves con­clo­ents, per molt que insinuï que vagin als seus arxius o que els alli­be­rin.

Tot això ho sabem, però també sabem que va ser ell qui va reve­lar part dels draps bruts de l’emèrit, abas­ta­ment demos­trats per altres fonts. I també sabem que va ser ell qui al seu dia va afir­mar que alguns magis­trats del Suprem havien for­mat part del Tri­bu­nal d’Ordre Públic (el temut TOP). I també que va ser ell qui va con­fir­mar, a través de les seves agen­des, “l’ope­ració il·legal per sal­var el PP i Rajoy” (El País). És evi­dent, doncs, que no tot el que diu Villa­rejo és fals. En qual­se­vol cas, allò que resulta incom­pren­si­ble és que davant de l’acu­mu­lació de tan­tes acu­sa­ci­ons i tants dub­tes (alguns de rati­fi­cats per altres fonts) no sigui pos­si­ble obrir una comissió d’inves­ti­gació o apro­var una com­pa­rei­xença que posi negre sobre blanc i que per­meti conèixer a fons l’ano­me­nada ope­ració Cata­lu­nya, el 17-A o el cúmul de dos­si­ers, infor­mes i ates­tats que han ser­vit per incri­mi­nar per­so­nes a les quals ha interes­sat reti­rar de la cir­cu­lació. Altra­ment, pla­na­ran per sem­pre els dub­tes sobre un estat que, pel que sabem, ha sobre­pas­sat tota mena de límits i s’ha mogut còmoda­ment entre la fetor de les cla­ve­gue­res.