BALTASAR DE VERITAT

Igualada és el municipi català amb la cavalcada de Reis més antiga, que data del 1895. També és una de les poques capitals de comarca que encara embetuma els rostres de persones blanques per representar el rei Baltasar i el seu seguici.

Segons Anoia Diari, aquesta pràctica racista, coneguda com a blackface (‘cara negra’), va ser la raó per la qual el 2020 TV3 va retransmetre la cavalcada de Martorell i no la d’Igualada, que complia 125 anys. Aquell any, recull el Comarques de Ponent, trenta-set de les quaranta-tres capitals de comarca van tenir un rei negre. Això va ser gràcies a la campanya Baltasar de veritat, de l’entitat Casa Nostra Casa Vostra i Tinta Negra, un col·lectiu d’actors i actrius negres de Catalunya. En dos anys de campanya, les capitals amb un rei negre de debò havien passat de ser poc més de la meitat a representar el 86%. El percentatge pot anar a la baixa: el jurista Genís Vives explica que Valls no havia tingut un Baltasar de veritat a la cavalcada de la setmana passada, a diferència d’anys anteriors.

El nombre definitiu dels Reis d’Orient no es va fixar fins al segle III després de Crist. Va ser llavors quan l’Església els va atorgar el títol de reis. Els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar no apareixen fins tres segles més tard, i no serà fins al XIV que un rei és blanc, un altre ros i un altre negre, per representar les tres grans races conegudes fins llavors. Les cavalcades, que rarament han tingut un rei amb trets del nord d’Àfrica o asiàtics, són encara més recents i van començar a Alcoi el 1866.

L’evolució de la representació dels Reis d’Orient al llarg dels segles, segons valors i costums de cada època, és un argument prou sòlid per rebatre qui defensa que embetumar gent blanca és una part essencial –i per tant inamovible– de la tradició. I més si tenim en compte que els orígens de la cavalcada de Reis tenen un pòsit racista incompatible amb una societat catalana cada cop més multiètnica. L’historiador Antumi Toasijé explica que, a les cavalcades d’Alcoi i d’altres de finals del segle XIX i principis del XX, s’anomenava esclaus els patges que portaven les escales, representats per persones blanques pintades de negre i amb llavis vermells i gruixuts. Toasijé conclou que, representant les persones negres d’una manera grotesca, les cavalcades feien mofa de les víctimes de l’esclavitud.

Un conjunt de persones blanques representant de manera denigrant les persones negres marca els espais que les persones negres poden considerar no segurs per transitar. En un espai no segur, les persones negres no tindran la mateixa comoditat per habitar-lo que una de blanca. Això passa amb les cavalcades. Xavi Buxeda, membre de Casa Nostra Casa Vostra, assenyalava a Betevé que hi ha quitxalla afrocatalana que no hi va perquè hi veu una caricatura d’elles mateixes. Afegeix que algunes es queixen que, quan tornen a l’escola, els companys els toquen la pell per veure si destenyeix.

Que un blanc es disfressi de negre és un cas d’apropiació de trets físics o culturals d’ètnies oprimides per al benefici de la blanquitud. Sara Ahmed posa com a exemple la marca de cosmètics The Body Shop, amb campanyes de màrqueting basades a portar els secrets de bellesa de tribus d’arreu del món a les consumidores de ciutats occidentals. Un estudi sobre els anuncis de Conguitos fet per Diana Q. Palardy parla fins i tot de “canibalisme cultural”. Durant anys, els anuncis van associar els caramels, cruspits per actors blancs de carn i os, amb caricatures animades denigrants de nadius congolesos. Les pràctiques d’apropiació, doncs, tracten l’altre no blanc com una mercaderia, i consideren que els seus trets físics i culturals només són respectables si se n’aprofita un blanc.

Les persones blanques que s’embetumen participen a les cavalcades amb bona voluntat i ganes de contribuir a la joia col·lectiva. Però el racisme perviu perquè impregna els actes quotidians aparentment més inofensius. Un cop coneixem com de perjudicial és el blackface, no l’hem de practicar més. El gaudi d’una persona blanca, i les seves bones intencions, no estan mai per sobre de la dignitat d’una persona negra.