LA TAULA DE LA VIA MORTA

Dijous passat, Salvador Illa, en una conferència a Madrid, va afirmar que no hi haurà un referèndum pactat amb l’Estat i que l’amnistia dels més de 3.500 represaliats no és possible. Ara, però, almenys hi ha una proposta, una nova reforma de l’Estatut. Un dia bans, el president Pere Aragonès, també a Madrid, insistia a fer valer la via negociadora i l’encara sense data ni ordre del dia taula de diàleg, emplaçant el govern de l’Estat a ser valent i voler guanyar un referèndum democràtic, però també a estar disposat a poder-lo perdre. Estira-i-arronsa, interpel·lacions i respostes que cada vegada fan més palpable que el diàleg tampoc és possible amb el govern més progressista de la història.

Cada cop es fa més evident la necessitat de bastir una alternativa, un pla alternatiu, a una taula de diàleg que no avança, que no aporta res més que la neteja d’imatge internacional de l’Estat i el desànim generalitzat dels independentistes catalans. Seguim sense calendari, sense una fita en què, si tot continua igual, els catalans puguem diu prou, puguem tornar a dir que ho hem intentat per la via negociadora per enèsima vegada, però que estem al davant d’un estat demofòbic que no entén de diàlegs ni de solucions acordades.

Quin ha de ser aquest pla B? Una part de l’independentisme s’encarrega de presentar la possible tornada dels exiliats com l’element catalitzador. Es fantasieja amb un retorn del president Puigdemont aquest 2022 i amb l’aixecament de la declaració d’independència. I ja tornem a ser en un model d’heroïcitats unipersonals poc creïbles i que s’han demostrat poc assumibles pel conjunt de l’independentisme. No hi ha salvadors, només tenim l’opció de la confrontació multitudinària i continuada, aquella que va permetre l’1 d’octubre i l’intent més seriós d’independència que hem fet al llarg de la nostra història. Els dirigents de Junts farien bé, amb la presidenta del Parlament al capdavant, de no alimentar aquesta via i jugar amb els anhels i sentiments de molts independentistes, com també caldria de posar límits temporals a la negociació en via morta amb l’Estat.