GORRERS

Si Pedro Sánchez pot anar donant allar­gues a la con­vo­catòria de la taula de diàleg amb els pre­tex­tos més inver­sem­blants que li pas­sen pel cap, és perquè ja té la situ­ació política de Cata­lu­nya on la volia tenir: divi­dida i hip­no­tit­zada mirant la pas­ta­naga. I aquells que es rebai­xen a implo­rar-li un forat a l’agenda, mal­grat l’evidència de l’acti­tud dila­tant del pre­si­dent espa­nyol, o són direc­ta­ment col·labo­ra­dors i bene­fi­ci­a­ris d’aquesta lle­fis­cosa bassa d’oli, o pale­sen una imma­du­resa política alar­mant, o les dues coses alhora. I, per si aquest esce­nari no estigués prou a la vora de l’esper­pent, ara el PSC i els comuns s’hi volen afe­gir amb una taula cata­lana prèvia que també ano­me­nen de diàleg però que, en rea­li­tat, és de con­fusió. No els hi ha pas con­vi­dat ningú, però tots els gor­rers saben que, a la taula d’en Ber­nat, si no hi ets però t’hi has posat, al final hi podràs ficar culle­rada i treure’n qua­tre engru­nes, com una foto que faci lluir la dis­fressa con­ci­li­a­dora amb què Illa i Albi­ach es ves­ti­ran per mirar de millo­rar les res­pec­ti­ves expec­ta­ti­ves elec­to­rals.