I NOSALTRES, QUÈ DECIDIM?

Fa mesos que els apa­rells de l’Estat, des del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal fins als orga­nis­mes elec­to­rals, estan inci­dint de ple en la política cata­lana. Reca­pi­tu­lem. El 2018, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) i el Tri­bu­nal Suprem (TS) van deci­dir quins can­di­dats podien aspi­rar a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat i quins no. A Car­les Puig­de­mont no van dei­xar que se l’investís telemàtica­ment, a Jordi Sánchez li van dene­gar el permís per assis­tir al ple i a Jordi Turull li van decre­tar presó pre­ven­tiva la tarda abans de ser inves­tit. El Par­la­ment va aca­bar optant per Quim Torra, però, alguns mesos després, el TS va inha­bi­li­tar-lo per deso­bediència després d’una per­se­cució de la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC) i una sentència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC). El pre­si­dent en fun­ci­ons, Pere Ara­gonès, va con­vo­car elec­ci­ons i, a causa de la crisi sanitària, va voler ajor­nar-les al 30 de maig de l’any pas­sat, però una reso­lució del TSJC va obli­gar a man­te­nir la data del 14 de febrer. Si dei­xem el Par­la­ment i ens cen­trem en la gestió del govern, la incidència no ha estat menor, ja sigui a l’hora de deci­dir en quina llen­gua es fa l’ense­nya­ment o de rebai­xar l’IRPF a les ren­des més bai­xes, per posar només alguns exem­ples.

El dar­rer epi­sodi d’aquesta ficció democràtica en què vivim ins­tal·lats l’ha pro­ta­go­nit­zat la JEC, que ha orde­nat al Par­la­ment reti­rar l’escó de dipu­tat a Pau Juvillà, con­dem­nat prèvia­ment pel TSJC a sis mesos d’inha­bi­li­tació i a una multa de 1.080 euros per deso­bediència. En el cas de Torra, es va trac­tar d’una pan­carta al balcó del Palau de la Gene­ra­li­tat, i ara l’excusa són qua­tre llaços grocs que pen­ja­ven de les fines­tres del des­patx de la for­mació inde­pen­den­tista a la Pae­ria. Hi va haver un temps, molt llunyà, en què el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat esco­llia i con­vo­cava la ciu­ta­da­nia a les urnes, en què el Par­la­ment votava el pre­si­dent de la cam­bra i el de la Gene­ra­li­tat, en què la ciu­ta­da­nia deci­dia quins repre­sen­tants ocu­pa­ven els escons del Par­la­ment i en què els con­se­llers o con­se­lle­res ges­ti­o­na­ven una auto­no­mia. Ara, tot això ho fan magis­trats del TC o el TS, jut­ges del TSJC o mem­bres de la JEC. La pre­gunta és molt sen­zi­lla. I nosal­tres, els ciu­ta­dans i les ciu­ta­da­nes, què deci­dim?