17-A: TAPAR UN FRACÀS

Ja fa deu dies de les declaracions de Villarejo a l’Audiencia Nacional acusant l’exdirector del CNI Sanz Roldán d’escapar-se-li de les mans un suposat intent d’aprofitar una operació gihadista per donar un “ensurt” en plena preparació del referèndum del 2017. I no s’ha mogut res. El context en què va fer les declaracions i la seva estratègia cridanera de defensa aconsellen ser molt prudents a l’hora de donar-li credibilitat, com ha dit la portaveu del govern i com escrivien Carles Ribera i Pere Bosch en aquest setmanari dissabte passat, però la gravetat de les acusacions de col·laboració del CNI amb el terrorisme i l’opacitat persistent posterior als atemptats es mereix molt més que el silenci de Madrid. Per això aquesta setmana el govern català ha instat el de l’Estat a crear una comissió d’investigació sobre els atemptats i la implicació que hi hagués pogut tenir, i per això eurodiputats independentistes han demanat al comissari de Justícia de la Comissió Europea que actuï perquè els europeus tenim dret a saber la veritat. El resultat d’aquestes peticions serà el mateix que totes les peticions fetes des del 2017, perquè tot el que ha depès del legislatiu i de l’executiu espanyol sobre aquest cas gravíssim ha començat i acabat igual, amb cap moviment. A veure com acaba l’acord del Parlament de demanar a la fiscalia que investigui les declaracions de Villarejo.

Tot el que sabem fins ara ha estat en bona part fruit de la publicació, l’estiu del 2019, que el diari Público va fer dels informes reservats del CNI després de mesos d’investigació (la sèrie La verdad sobre el imán de Ripoll). Que la policia el vigilava i que el CNI hi parlava, ja que n’era confident des del 2014, i tenien punxats els mòbils dels autors materials dels atemptats de Barcelona i de Cambrils del 17 d’agost del 2017 fins almenys cinc dies abans, així que sabia què estaven preparant, i on, els terroristes de Barcelona i Cambrils. Confabulació contra l’independentisme? Francament, no ho crec. Però, com a mínim, ineficàcia dels responsables de la lluita de l’Estat contra el gihadisme a l’hora d’evitar un atemptat terrorista mentre tenien en nòmina l’instigador, i les accions per tapar-ho a posteriori. I això hauria de capgirar les institucions d’un estat.