HISTÒRIES PER OBLIDAR I VIDES OBLIDADES

Aquesta setmana, la polèmica al voltant de les “llicències per edat” del personal del Parlament ha pres aires de sainet, amb els funcionaris que han agafat el relleu dels polítics i han protagonitzat una guerra oberta de retrets i despropòsits. Un lletrat, Antoni Bayona, s’ha fet l’ofès perquè se l’ha acusat d’haver filtrat la informació a la premsa; i, avesat com està a exercir de polític, s’ha dedicat a fer declaracions durant el ple de la cambra. Per la seva banda, la secretària general, Esther Andreu, ha tret foc pels queixals i ha acusat el lletrat d’enrocar-se en “una posició de superioritat jurídica i moral”. Per acabar-ho d’adobar, una arxivera s’ha afegit a la pugna i ha acusat Bayona d’haver-la sotmès a un “assetjament psicològic” durant la comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. Mentre tot això succeïa, no ho oblidem, a quilòmetres de distància, 21 funcionaris gaudeixen d’una jubilació d’or a costa de l’erari públic. En conjunt, l’espectacle ha estat més propi d’una obra de Valle-Inclán que no pas d’un Parlament democràtic.

La polèmica ha coincidit amb una proposició de llei que han presentat entitats del tercer sector i experts de la UB i la UAB per fer front a la problemàtica de les persones sense llar. Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant Egidi i una de les cinc entitats que ha elaborat la llei, va afirmar durant la presentació que “les persones sense llar són els grans oblidats de la nostra societat”. I té tota la raó. Han passat els governs, ja siguin municipals o autonòmics, ja siguin de dretes o d’esquerres, i el drama segueix ben viu, més enllà de les accions, ben meritòries, que duen a terme les entitats socials. Volem construir un país de referència, però difícilment ho serà si no afrontem aquesta i altres realitats oblidades de la nostra societat; si no deixem de mirar cap a un altre costat quan trobem una persona demanant almoina al carrer o dormint a qualsevol racó de la ciutat. I tampoc ho serà si no desterrem del tot episodis com el que s’ha viscut arran de les llicències d’estat. Els primers, malauradament, els oblidem. Els segons, més valdria oblidar-los.