MASSA MENTIDES

La pandèmia ha permès com­pro­var fins a quin punt les xar­xes soci­als poden ser­vir d’alta­veu d’infor­mació errònia, ter­gi­ver­sada o mani­pu­lada, no només amb relació al coro­na­vi­rus sinó també a altres temes rela­ci­o­nats amb la salut. En aquest últim any hem pogut conèixer tota mena de teo­ries, mol­tes de base cons­pi­ra­tiva, dels anti­va­cu­nes en gene­ral, els que sem­pre s’han opo­sat a totes les vacu­nes. Que una malal­tia com la verola, que va matar 500 mili­ons de per­so­nes només al segle XX, s’hagi pogut erra­di­car gràcies pre­ci­sa­ment a les vacu­nes és un detall al qual no donen gaire importància. També hi ha els anti­va­cu­nes específics del coro­na­vi­rus, els que diuen que ells s’han posat sem­pre totes les que toquen, però estan con­vençuts que les del SARS-CoV-2 no són de fiar. Apel·len a la seva lli­ber­tat indi­vi­dual per no vacu­nar-se, per molt que totes les gràfiques demos­trin que és gràcies a les vacu­nes que hi ha menys morts. Ara, a més, també hi ha gent que s’està cre­ient mol­tes altres xim­ple­ries. Per exem­ple, les supo­sa­des bon­dats de la iver­mec­tina. Aquest anti­pa­ra­si­tari es va assa­jar con­tra la covid sense que final­ment hi hagi evidències que fun­ci­oni, però per inter­net hi ha un munt de per­so­nes asse­gu­rant no només que cura el coro­na­vi­rus, sinó també el càncer. Una nova bar­ba­ri­tat que s’afe­geix a notícies fal­ses, i per des­comp­tat peri­llo­ses, com ara que el con­sum d’alco­hol o fins i tot de llei­xiu pot aju­dar a matar el virus. Anys enrere també es va posar de moda una cosa ano­me­nada MMS, de l’anglès Mira­cle Mine­ral Solu­tion, que se supo­sava que curava malal­ties infec­ci­o­nes, dege­ne­ra­ti­ves, tumors... Fins que les auto­ri­tats sanitàries van pren­dre mesu­res perquè a part de ser una enga­nyifa tenia efec­tes adver­sos greus. La pre­o­cu­pació sobre l’allau d’infor­ma­ci­ons sanitàries fal­ses fins i tot té nom i l’OMS s’hi refe­reix com a infodèmia. Aquest mes de gener està pre­vista la cre­ació d’un fòrum euro­peu pro­mo­gut per aquest orga­nisme i la redacció d’un docu­ment diri­git als governs euro­peus sobre com com­ba­tre el pro­blema. Men­tres­tant, s’ha cone­gut la pràctica d’algu­nes fir­mes de moda feme­nina que uti­lit­zen far­cits per engrei­xar models pri­mes. Volen ven­dre roba de talles grans, però bus­quen noies amb la cara afi­lada. Ho ha denun­ciat una model noru­ega que fa una talla M i que ha mos­trat a través de Tik­Tok les pròtesis d’escuma que s’ha hagut de posar per apa­ren­tar ser més grassa. Ella mateixa ho diu: no només es creen estàndards poc rea­lis­tes amb relació al cos de les dones –models de pas­sa­rel·la exa­ge­ra­da­ment pri­mes–, sinó direc­ta­ment impos­si­bles. En el cas de les talles grans els qui­los també es noten a la cara i no s’hau­rien d’ama­gar. A diferència de les men­ti­des sobre la pandèmia, aques­tes men­ti­des estètiques rela­ci­o­na­des amb la moda i la bellesa les tenim tots tan assi­mi­la­des que pas­sen per alt. No gene­ren fòrums ni docu­ments ins­ti­tu­ci­o­nals, i això que també afec­ten la salut física i men­tal de mili­ons de dones.