ELS MISERABLES

Aquest dilluns farà trenta anys que es va signar el tractat de Maastricht. El full de ruta de la Unió Europea d’aquests últims anys ha estat ple de sots i revolts. Un trajecte que s’ha fet a dues velocitats i que amb els anys ha servit per constatar que els vagons dels lents no només s’han desenganxat del carro, sinó que no s’ha pogut evitar que descarrilessin. I si ha passat ha estat per la falta de solidaritat, un dels valors fundacionals de la Unió, que havia de mantenir drets els tres pilars fonamentals. Solidaritat vol dir fraternitat, comprensió i entesa. A mesura que s’incorporaven nous socis, la solidaritat s’ha anat desdibuixant i s’ha fet més evident quan aquells que havien estat receptors d’ajudes han arribat a assolir un cert estatus i no han volgut que futurs estats membres puguin disfrutar del mateix tracte que ells van rebre quan hi va ingressar. En un club no només hi pots voler entrar pel que t’aportarà, sinó també perquè es valori què hi pots aportar tu. Viure junts en la diferència és un dels grans reptes.

L’altre dia per feina va caure a les meves mans un discurs que l’escriptor Victor Hugo va fer a l’Assemblea Nacional Francesa l’any 1871. L’autor d’Els Miserables n’era diputat, i ja llavors, fa més de cent cinquanta anys, defensava aquesta unió europea. Deia: “Arribarà un dia que vosaltres, França, Rússia, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, totes les nacions del continent, sense perdre les vostres qualitats distintives, us fusionareu en una unitat superior i constituireu la fraternitat europea. Arribarà un dia que no hi haurà més camps de batalla que els mercats que s’obrin al comerç i els esperits que s’obrin a les idees. Un dia en què les bales i les bombes seran substituïdes pels vots dels pobles amb l’arbitratge d’un gran parlament europeu sobirà. Arribarà un dia que veurem els Estats Units d’Amèrica i els Estats Units d’Europa, situats l’un al davant de l’altre, intercanviant els seus productes, el seu comerç i indústria, les seves arts; netejant el planeta, colonitzant els deserts, millorant la creació sota la mirada del Creador i combinant plegats, pel benestar de tots.” Abaratir els somnis dels nostres avantpassats i menystenir els seus esforços i sacrificis ens converteix en uns autèntics miserables.