BÉNS ‘COMUNS’

Fa qua­tre dies, la pre­si­denta del grup par­la­men­tari de Cata­lu­nya en Comú-Podem, Jéssica Albi­ach, es pre­sen­tava davant l’opinió pública com una baula necessària per fer anar el nos­tre país “pel rumb que neces­sita” i per millo­rar la qua­li­tat de vida de la gent, i posava els vuit vots del grup a dis­po­sició d’ERC i Junts per apro­var els pres­su­pos­tos. Ara que els dipu­tats d’ERC i Junts al Congrés dels Dipu­tats no han donat suport a la reforma labo­ral que ha impul­sat la minis­tra Yolanda Díaz perquè la con­si­de­ren insu­fi­ci­ent, Albi­ach amenaça el govern de Pere Ara­gonès de reti­rar-li el suport con­cer­tat amb l’apro­vació dels comp­tes. Ha pas­sat, en poc temps, d’empa­rar-se en el bé comú a recla­mar, sense ver­go­nya, una cor­res­pondència de suport basada en l’interès par­ti­cu­lar de Pode­mos. Es podrà dir que aquesta és una acti­tud cor­rent en la política, però no es podrà negar que aquest par­tit feia ban­dera del con­trari perquè, pre­ci­sa­ment, aquest com­por­ta­ment és el que més avor­reix la ciu­ta­da­nia. Com els dela­tors, sense anar més lluny. I com aquells que n’accep­ten el suport.