POLS DE TALC I CÀNCER D’OVARI

La pel·lícula del 2019 Aguas oscuras, dirigida per Todd Haynes i protagonitzada pel fantàstic Mark Ruffalo (que també n’és el productor) explica la història real de Rob Billot, un advocat tossut i persistent que ha invertit la seva carrera a destapar un dels grans escàndols sanitaris dels Estats Units: l’ús de químics cancerígens en diversos processos industrials per part de la multinacional Dupont, i el seu abocament al riu Ohio, que ha provocat càncer i altres malalties a milers de persones. Entre aquests químics hi ha el PFOA, que durant dècades s’ha fet servir per fabricar les paelles antiadherents de tefló. Aguas oscuras no és la primera pel·lícula basada en fets reals que denuncia les males praxis de grans corporacions. A Silkwood (1983), Meryl Streep és una treballadora d’una planta nuclear que descobreix greus problemes de seguretat. A El dilema (1999), Al Pacino, amb l’ajuda de Russell Crowe, destapa les fosques maniobres de la indústria del tabac. La biogràfica Erin Brokovich (2000) mostra Julia Roberts fent front a una empresa de gas i electricitat que contamina l’aigua. Michel Clayton (2007) és l’advocat interpretat per George Clooney –en aquest cas es tracta d’un personatge fictici– que carrega contra la indústria agroquímica contaminant. I a Tierra prometida (2012), Matt Damon, també guionista i productor del film, desemmascara els perills del fracking. La lluita de David contra Goliat és un tema que té tirada cinematogràfica, i potser a hores d’ara ja hi ha algun guionista interessat en la polèmica de les pólvores de talc. Aquest és un producte que molts de nosaltres inevitablement relacionem amb la infantesa. El cilindre de color marró clar amb el petit dibuix ovalat d’una senyora molt glamurosa tenia un espai destacat a les lleixes de molts lavabos. L’olor del talc és olor de net i de delicat. L’hem fet servir de maneres molt diverses: per evitar irritacions a la pell, com a desodorant, per treure taques... Amb aquests usos no sembla que suposi cap risc, però també té una part fosca. El mes d’abril, els tribunals nord-americans s’hauran de pronunciar sobre les més de 40.000 demandes que s’han presentat contra la companyia Johnson & Johnson després que es descobrís que algunes mostres del seu talc contenien el perillós asbest i que alguns estudis l’hagin vinculat amb el càncer d’ovari si s’aplica a la zona vaginal. Resulta que els dos minerals –talc i asbest– es poden trobar als mateixos jaciments i és relativament fàcil que hi hagi contaminació creuada. I sembla que Johnson & Johnson ho sabia. El 2020, la companyia ja va retirar dels mercats nord-americà i canadenc les seves pólvores i ara es planteja fer-ho a tot el món. Mentrestant, l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer ja ha classificat el talc aplicat a la zona genital com un “possible cancerigen”.