POLS DE TALC I CÀNCER D’OVARI

La pel·lícula del 2019 Aguas oscu­ras, diri­gida per Todd Hay­nes i pro­ta­go­nit­zada pel fantàstic Mark Ruf­falo (que també n’és el pro­duc­tor) explica la història real de Rob Billot, un advo­cat tos­sut i per­sis­tent que ha inver­tit la seva car­rera a des­ta­par un dels grans escàndols sani­ta­ris dels Estats Units: l’ús de químics can­cerígens en diver­sos pro­ces­sos indus­tri­als per part de la mul­ti­na­ci­o­nal Dupont, i el seu abo­ca­ment al riu Ohio, que ha pro­vo­cat càncer i altres malal­ties a milers de per­so­nes. Entre aquests químics hi ha el PFOA, que durant dècades s’ha fet ser­vir per fabri­car les pae­lles anti­ad­he­rents de tefló. Aguas oscu­ras no és la pri­mera pel·lícula basada en fets reals que denun­cia les males pra­xis de grans cor­po­ra­ci­ons. A Silkwood (1983), Meryl Streep és una tre­ba­lla­dora d’una planta nuclear que des­co­breix greus pro­ble­mes de segu­re­tat. A El dilema (1999), Al Pacino, amb l’ajuda de Rus­sell Crowe, des­tapa les fos­ques mani­o­bres de la indústria del tabac. La biogràfica Erin Broko­vich (2000) mos­tra Julia Roberts fent front a una empresa de gas i elec­tri­ci­tat que con­ta­mina l’aigua. Mic­hel Clay­ton (2007) és l’advo­cat inter­pre­tat per George Clo­o­ney –en aquest cas es tracta d’un per­so­natge fic­tici– que car­rega con­tra la indústria agroquímica con­ta­mi­nant. I a Tierra pro­me­tida (2012), Matt Damon, també guio­nista i pro­duc­tor del film, desem­mas­cara els perills del fracking. La lluita de David con­tra Goliat és un tema que té tirada cine­ma­togràfica, i pot­ser a hores d’ara ja hi ha algun guio­nista interes­sat en la polèmica de les pólvo­res de talc. Aquest és un pro­ducte que molts de nosal­tres ine­vi­ta­ble­ment rela­ci­o­nem amb la infan­tesa. El cilin­dre de color marró clar amb el petit dibuix ova­lat d’una senyora molt gla­mu­rosa tenia un espai des­ta­cat a les llei­xes de molts lava­bos. L’olor del talc és olor de net i de deli­cat. L’hem fet ser­vir de mane­res molt diver­ses: per evi­tar irri­ta­ci­ons a la pell, com a deso­do­rant, per treure taques... Amb aquests usos no sem­bla que suposi cap risc, però també té una part fosca. El mes d’abril, els tri­bu­nals nord-ame­ri­cans s’hau­ran de pro­nun­ciar sobre les més de 40.000 deman­des que s’han pre­sen­tat con­tra la com­pa­nyia John­son & John­son després que es des­cobrís que algu­nes mos­tres del seu talc con­te­nien el perillós asbest i que alguns estu­dis l’hagin vin­cu­lat amb el càncer d’ovari si s’aplica a la zona vagi­nal. Resulta que els dos mine­rals –talc i asbest– es poden tro­bar als matei­xos jaci­ments i és rela­ti­va­ment fàcil que hi hagi con­ta­mi­nació cre­uada. I sem­bla que John­son & John­son ho sabia. El 2020, la com­pa­nyia ja va reti­rar dels mer­cats nord-ame­ricà i cana­denc les seves pólvo­res i ara es plan­teja fer-ho a tot el món. Men­tres­tant, l’Agència Inter­na­ci­o­nal d’Inves­ti­gació sobre el Càncer ja ha clas­si­fi­cat el talc apli­cat a la zona geni­tal com un “pos­si­ble can­ce­ri­gen”.