LES VERGONYES D’ALBERT RIVERA

Durant anys, Albert Rivera i Ciu­ta­dans es van con­ver­tir en la gran espe­rança d’Espa­nya. Pri­me­ra­ment, per com­ba­tre la immersió lingüística i fue­te­jar el sepa­ra­tisme al nos­tre país. I, més enda­vant, per rege­ne­rar la Península i el con­ti­nent sen­cer. Al final, però, es va trac­tar d’un suflé, d’una solució cir­cums­tan­cial davant la crisi del Par­tit Popu­lar i men­tre no arri­bava l’extrema dreta de veri­tat, la de Vox. Quan van dei­xar de ser útils, els empre­sa­ris pri­mer i la resta de la ciu­ta­da­nia després, els van girar l’esquena. La pata­cada elec­to­ral va ser monu­men­tal. Ciu­ta­dans va pas­sar d’amenaçar amb el sor­passo a que­dar-se amb només nou escons al Congrés el 2019. I Rivera es va veure obli­gat a mar­xar amb la cua entre cames.

Durant mesos, es va reti­rar de la vida pública, més enllà d’alguna apa­rició esporàdica. I fa dos anys, com si es tractés d’un fit­xatge d’hivern i amb roda de premsa inclosa, es va incor­po­rar a un bufet d’advo­cats. Més enda­vant, es va dedi­car a donar lliçons de lide­ratge; un autèntic des­propòsit si tenim en compte que, men­tre ho feia, el seu expar­tit es des­sag­nava a les ins­ti­tu­ci­ons. Aquesta set­mana hem sabut que l’han des­pat­xat del bufet perquè no ren­dia. Per gan­dul, vaja. Tot i això, exi­geix 500 dies per any tre­ba­llat, una xifra sen­si­ble­ment supe­rior als 20 que pro­po­sava quan era polític i anava de bra­cet amb els empre­sa­ris de l’Ibex. També reclama (ell i José Manuel Ville­gas, com­pany de viatge polític i labo­ral) una repa­ració per valor de 500.000 euros per haver estat acu­sats públi­ca­ment de “baixa pro­duc­ti­vi­tat”. El bufet d’advo­cats ja ha denun­ciat que la recla­mació dels dos expolítics més que “inac­cep­ta­ble”, els resulta “ofen­siva” i ha afe­git que “hau­ran de ser els tri­bu­nals de justícia els que dilu­ci­din les pre­ten­si­ons”. El tema, doncs, por­tarà cua. La tra­jectòria de Rivera no dona per a gai­res lliçons, la veri­tat; però la més remar­ca­ble de totes és que tot sovint ens dei­xem enta­ba­nar per per­so­nat­ges o pro­pos­tes més volàtils que una story d’Ins­ta­gram i que, quan les ras­ques, et des­co­brei­xen allò pit­jor de la con­dició humana. Rivera es va pre­sen­tar a la política des­pu­llat, tal com havia arri­bat al món i ara s’aco­mi­ada de la mateixa manera, sense res que li tapi les ver­go­nyes.