LES VERGONYES D’ALBERT RIVERA

Durant anys, Albert Rivera i Ciutadans es van convertir en la gran esperança d’Espanya. Primerament, per combatre la immersió lingüística i fuetejar el separatisme al nostre país. I, més endavant, per regenerar la Península i el continent sencer. Al final, però, es va tractar d’un suflé, d’una solució circumstancial davant la crisi del Partit Popular i mentre no arribava l’extrema dreta de veritat, la de Vox. Quan van deixar de ser útils, els empresaris primer i la resta de la ciutadania després, els van girar l’esquena. La patacada electoral va ser monumental. Ciutadans va passar d’amenaçar amb el sorpasso a quedar-se amb només nou escons al Congrés el 2019. I Rivera es va veure obligat a marxar amb la cua entre cames.

Durant mesos, es va retirar de la vida pública, més enllà d’alguna aparició esporàdica. I fa dos anys, com si es tractés d’un fitxatge d’hivern i amb roda de premsa inclosa, es va incorporar a un bufet d’advocats. Més endavant, es va dedicar a donar lliçons de lideratge; un autèntic despropòsit si tenim en compte que, mentre ho feia, el seu expartit es dessagnava a les institucions. Aquesta setmana hem sabut que l’han despatxat del bufet perquè no rendia. Per gandul, vaja. Tot i això, exigeix 500 dies per any treballat, una xifra sensiblement superior als 20 que proposava quan era polític i anava de bracet amb els empresaris de l’Ibex. També reclama (ell i José Manuel Villegas, company de viatge polític i laboral) una reparació per valor de 500.000 euros per haver estat acusats públicament de “baixa productivitat”. El bufet d’advocats ja ha denunciat que la reclamació dels dos expolítics més que “inacceptable”, els resulta “ofensiva” i ha afegit que “hauran de ser els tribunals de justícia els que dilucidin les pretensions”. El tema, doncs, portarà cua. La trajectòria de Rivera no dona per a gaires lliçons, la veritat; però la més remarcable de totes és que tot sovint ens deixem entabanar per personatges o propostes més volàtils que una story d’Instagram i que, quan les rasques, et descobreixen allò pitjor de la condició humana. Rivera es va presentar a la política despullat, tal com havia arribat al món i ara s’acomiada de la mateixa manera, sense res que li tapi les vergonyes.