LA REHABILITACIÓ DE JORDI PUJOL

Aquest dilluns, Jordi Pujol va rea­parèixer en un acte ofi­cial. D’ençà que va reconèixer l’ocul­tació del patri­moni fami­liar a Andorra, el 24 de juliol del 2014, l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat s’ha dei­xat veure amb comp­ta­go­tes. En un pri­mer moment, sem­blava un autèntic empes­tat. I, men­tre l’escàndol fami­liar crei­xia, la seva silu­eta trista, com­pun­gida, era cap­tada fur­ti­va­ment, ja fos a la residència de Que­ralbs o a l’entrada dels jut­jats. Qui havia estat durant vint-i-tres anys una figura ido­la­trada, era fue­te­jat per tot­hom, sense com­passió ni mit­ges tin­tes. A poc a poc, però, Pujol s’ha dei­xat veure en alguns actes, ni que sigui bar­re­jat entre el públic i fent gala de la seva pro­di­gi­osa memòria i la seva par­ti­cu­lar manera de fer política. En paral·lel, fins i tot s’ha anat pro­duint una certa recu­pe­ració del seu lle­gat, si bé en actes de petit for­mat i sense una presència ins­ti­tu­ci­o­nal o del seu antic par­tit, altra­ment enter­rat al bagul dels records.

L’acte que es va cele­brar dilluns al para­nimf de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona va ser dife­rent. Pujol hi va com­parèixer d’igual a igual amb els altres expre­si­dents i con­vi­dat per la Gene­ra­li­tat; con­cre­ta­ment, per la Con­se­lle­ria d’Acció Exte­rior. L’expre­si­dent, a més, va ser prou hàbil per arren­car els aplau­di­ments del públic quan va dia­lo­gar a distància amb Car­les Puig­de­mont i li va agrair la seva “acció sos­tin­guda de defensa a tot Europa”, mal­grat no dei­xar de remar­car les dis­crepàncies. Pujol en estat pur. La presència de l’expre­si­dent no ha dei­xat indi­fe­rent ningú. Entre els crítics hi tro­bem veus com el diari ABC, l’exdi­pu­tat Joan Tardà i el dipu­tat Gabriel Rufián, tot i que a l’acte hi havia el líder d’ERC, Oriol Jun­que­ras. El paper de Pujol genera con­trovèrsia i és molt pro­ba­ble que ho faci durant molts anys, fins i tot quan la distància tem­po­ral ens per­meti dei­xar de banda l’apas­si­o­na­ment i ana­lit­zar les coses amb sere­ni­tat. Només el pas dels anys ens dirà quin lloc ocu­parà Jordi Pujol en la història del país. Els his­to­ri­a­dors no ho tin­dran gens sen­zill i hau­ran d’inten­tar des­triar la brutícia fami­liar de la tra­jectòria política i ins­ti­tu­ci­o­nal, altra­ment car­re­gada de llums i ombres, tal com titu­lava Ignasi Riera un lli­bre publi­cat el 2001. No serà una tasca sen­zi­lla.