ELS ERRORS DEL PASSAT

“La principal lliçó de la història és que no ens ensenya res.” La frase anterior correspon a l’historiador britànic A. J. O. Taylor, un excel·lent divulgador i especialista en els grans conflictes del segle passat. No es tracta d’un joc de paraules, ni d’un rebuig explícit a les lliçons que ens ofereix el passat, sinó d’una visió profundament pessimista sobre la capacitat de l’ésser humà per aprendre-les, per redreçar el seu camí tot mirant el retrovisor. El segle en què va viure Taylor i en què hem transitat molts de nosaltres, es va caracteritzar per alguns horrors difícilment imaginables. Vam comprovar que no hi havia límits entre els objectius militars i els civils i que la capacitat de destrucció era gairebé il·limitada (les dues guerres mundials); vam descobrir fàbriques de la mort on s’exterminaven, a sang freda, els “enemics de la raça” (Auschwitz o Treblinka); vam adonar-nos que es podien matar milers de persones innocents en pocs segons (Hiroshima i Nagasaki) i, de manera sistemàtica, vam assistir a un enfrontament entre dues grans potències (els EUA i l’URSS) que alimentava centenars de conflictes arreu del món (el Vietnam, Corea..). La relació anterior, incompleta, fa feredat i posa de manifest una capacitat insospitada de l’ésser humà per a l’autodestrucció.

Es feia difícil imaginar un segle XXI semblant. Però va començar amb l’atac a les Torres Bessones, que va evidenciar una nova manera de destruir l’adversari, absolutament imprevisible, en què alguns individus s’immolaven al mateix temps que assassinaven milers de víctimes innocents. Ben aviat, doncs, vam poder comprovar que l’ésser humà seguia sent aquell llop capaç de dur a terme atrocitats i barbaritats contra altres membres de la seva espècie, amb una crueltat esfereïdora. La guerra d’Ucraïna i tots els conflictes oblidats ens fan veure que el fantasma és ben present. El drama ja ha provocat milers de refugiats i de morts. I, tenint en compte la dificultat de bona part dels observadors per preveure el conflicte (entre ells, el mateix president ucraïnès), es fa difícil preveure com acabarà tot plegat. El president francès, després d’entrevistar-se amb Vladímir Putin, va afirmar que “el pitjor encara ha d’arribar”. La guerra, que ha provocat una sacsejada notable en el tauler internacional, amenaça de derivar en un conflicte de dimensions inimaginables, sobretot si es té en compte la capacitat destructiva de l’exèrcit rus. L’ésser humà no sembla que hagi après res i transita pel nou segle cometent els mateixos errors que en l’anterior.