ELS ERRORS DEL PASSAT

“La prin­ci­pal lliçó de la història és que no ens ense­nya res.” La frase ante­rior cor­res­pon a l’his­to­ri­a­dor britànic A. J. O. Tay­lor, un excel·lent divul­ga­dor i espe­ci­a­lista en els grans con­flic­tes del segle pas­sat. No es tracta d’un joc de parau­les, ni d’un rebuig explícit a les lliçons que ens ofe­reix el pas­sat, sinó d’una visió pro­fun­da­ment pes­si­mista sobre la capa­ci­tat de l’ésser humà per apren­dre-les, per redreçar el seu camí tot mirant el retro­vi­sor. El segle en què va viure Tay­lor i en què hem tran­si­tat molts de nosal­tres, es va carac­te­rit­zar per alguns hor­rors difícil­ment ima­gi­na­bles. Vam com­pro­var que no hi havia límits entre els objec­tius mili­tars i els civils i que la capa­ci­tat de des­trucció era gai­rebé il·limi­tada (les dues guer­res mun­di­als); vam des­co­brir fàbri­ques de la mort on s’exter­mi­na­ven, a sang freda, els “ene­mics de la raça” (Auschwitz o Tre­blinka); vam ado­nar-nos que es podien matar milers de per­so­nes inno­cents en pocs segons (Hiros­hima i Naga­saki) i, de manera sis­temàtica, vam assis­tir a un enfron­ta­ment entre dues grans potències (els EUA i l’URSS) que ali­men­tava cen­te­nars de con­flic­tes arreu del món (el Viet­nam, Corea..). La relació ante­rior, incom­pleta, fa fere­dat i posa de mani­fest una capa­ci­tat insos­pi­tada de l’ésser humà per a l’auto­des­trucció.

Es feia difícil ima­gi­nar un segle XXI sem­blant. Però va començar amb l’atac a les Tor­res Bes­so­nes, que va evi­den­ciar una nova manera de des­truir l’adver­sari, abso­lu­ta­ment impre­vi­si­ble, en què alguns indi­vi­dus s’immo­la­ven al mateix temps que assas­si­na­ven milers de vícti­mes inno­cents. Ben aviat, doncs, vam poder com­pro­var que l’ésser humà seguia sent aquell llop capaç de dur a terme atro­ci­tats i bar­ba­ri­tats con­tra altres mem­bres de la seva espècie, amb una cru­el­tat esfereïdora. La guerra d’Ucraïna i tots els con­flic­tes obli­dats ens fan veure que el fan­tasma és ben pre­sent. El drama ja ha pro­vo­cat milers de refu­gi­ats i de morts. I, tenint en compte la difi­cul­tat de bona part dels obser­va­dors per pre­veure el con­flicte (entre ells, el mateix pre­si­dent ucraïnès), es fa difícil pre­veure com aca­barà tot ple­gat. El pre­si­dent francès, després d’entre­vis­tar-se amb Vladímir Putin, va afir­mar que “el pit­jor encara ha d’arri­bar”. La guerra, que ha pro­vo­cat una sac­se­jada nota­ble en el tau­ler inter­na­ci­o­nal, amenaça de deri­var en un con­flicte de dimen­si­ons ini­ma­gi­na­bles, sobre­tot si es té en compte la capa­ci­tat des­truc­tiva de l’exèrcit rus. L’ésser humà no sem­bla que hagi après res i tran­sita pel nou segle come­tent els matei­xos errors que en l’ante­rior.