LLIÇONS DE MOSCOU

El con­flicte entre Rússia i Ucraïna ocupa pràcti­ca­ment tot l’espai infor­ma­tiu i sem­bla que no hi càpiga res més en l’esce­nari de les nos­tres pre­o­cu­pa­ci­ons. És com­pren­si­ble, perquè, com titu­lava dime­cres El Punt Avui , tenim mol­tes pro­ba­bi­li­tats de pagar molt cara aquesta guerra, no només per les reper­cus­si­ons econòmiques nega­ti­ves que ens afec­ta­ran, sinó també per les reper­cus­si­ons polítiques que tindrà sobre la línia de flo­tació d’allò que pre­te­nia ser la UE. Tant de bo, però, que en el cost que haguem de supor­tar no hi vagi inclosa la dis­tracció dels rep­tes pen­dents que els cata­lans encara tenim. Per exem­ple, hem de saber apren­dre dels altres i, ara mateix, sobre­tot, de com han anat les coses fins a la invasió d’Ucraïna. Apren­dre com és de fona­men­tal conèixer amb molta pre­cisió d’on ve i què vol de veri­tat l’adver­sari. Apren­dre que les tau­les de con­versa de sis metres o les que no aca­ben d’estar mai a punt són esce­no­gra­fies per a diàlegs de cinema mut, estratègies de dilació perquè qui té el domini de força pugui dis­treure la víctima abans de caure-li al damunt per devo­rar-la.