Empoderades 365 dies

Hi ha reivindicacions que tenen reservat un dia o una setmana al calendari. Per si se’ls ha passat per alt, aquesta que acabem ha estat la Setmana Mundial del Glaucoma. Dimarts era el dia Mundial del Ronyó i divendres, el Dia Europeu en Record de les Víctimes del Terrorisme. Pensant en Rússia, la Xina o Corea del Nord, aquest dissabte toca cridar més fort que mai que és el Dia Mundial contra la Censura a Internet. Els dies mundials i els dies internacionals serveixen per reivindicar una causa, per posar en valor un col·lectiu, prendre consciència de greuges, situacions de desigualtat o injustícies, ja sigui en sectors concrets o en l’àmbit més general. És evident que no tots aquestes dies tenen la mateixa repercussió mediàtica, i mentre uns passen desapercebuts, d’altres són notícia, i tant els dies previs com el dia mundial en qüestió quedem embriagats de titulars amb dades i estadístiques, fotos de grans manifestacions i tertúlies en què es pontifica amb proclames que es repeteixen any rere any. L’endemà el tema ha caducat i fem onejar una altra bandera. Per això avui no tocaria treure el llaç lila i queixar-se que en societats com la nostra encara existeix un sostre de vidre que fa que les dones ocupin pocs llocs de responsabilitat. Tampoc tocaria recordar que una dona cobra de mitjana un 9% menys de sou que un home pel simple fet de ser dona. Avui, quadre dies després del Dia Internacional de la Dona, ens ha tornat a quedat clar que totes les reivindicacions fetes són legítimes i que res justifica que en el segle XXI aquests greuges i desigualtats es continuïn donant. Avui, quatre dies després que tot això que continua sent ja no és notícia, tornaran a ser moltes les dones anònimes que hauran tornat a fer màgia. Perquè només fent dels minuts hores aconsegueixen ser mares, filles, amants, amigues i directives a temps complet.

No cal gastar tinta a explicar els molts i importants avenços en igualtat de gènere que hi ha hagut des que el 1910 es va declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. I ja està bé que un dia a l’any ho cridem més fort que mai, però ens volem empoderades els 364 dies restants, amb drets i lleis que trenquin sostres i converteixen en caduques les reivindicacions actuals.