Opinió

Tribuna republicana

ÉS A LES TEVES MANS

Estic tipa d’escriure la mateixa història a mitges una vegada i una altra
No sol haver-hi cap prova física, cap missatge, que demostri el maltractament psicològic

Posem que exis­teix un polític ano­me­nat josep­ma­ria.

Com cada any, en josep­ma­ria publica a les xar­xes soci­als un mis­satge a favor del 8 de març. Si pot ser, citant alguna com­pa­nya de par­tit o alguna escrip­tora, filòsofa, dona sàvia, en defi­ni­tiva, que l’ha ins­pi­rat. A la tarda en josep­ma­ria va a la mani­fes­tació femi­nista i es fa una foto per pen­jar-la a les xar­xes. Els per­fils de Twit­ter i d’Ins­ta­gram d’en josep­ma­ria, tots ells públics, són curulls d’imat­ges que mos­tren, tot l’any, com és ell de bon aliat femi­nista i com de bé tracta les seves fami­li­ars. Les foto­gra­fies de la vida pri­vada d’en josep­ma­ria s’enxar­xen amb les de les seves inter­ven­ci­ons públi­ques.

En josep­ma­ria va ofe­rir a una dona una feina per un interès que va resul­tar no ser gaire pro­fes­si­o­nal. En un moment per­so­nal vul­ne­ra­ble, en josep­ma­ria li va gene­rar una dependència psi­cològica que la va por­tar a neces­si­tar atenció pro­fes­si­o­nal. Una altra dona explica que en josep­ma­ria va apro­fi­tar, també, la seva situ­ació pro­fes­si­o­nal per atan­sar-se a ella amb fina­li­tats no pro­fes­si­o­nals. A ella, que també estava en una situ­ació per­so­nal vul­ne­ra­ble, també li va gene­rar una situ­ació de dependència psi­cològica. Hi ha una ter­cera dona que afirma que en josep­ma­ria li va crear una relació de dependència psi­cològica quan ella també estava vul­ne­ra­ble.

En josep­ma­ria és cone­gut en cer­cles periodístics i polítics per ser allò que popu­lar­ment es coneix com a tira­ca­nyes. Ima­gi­nem-nos que s’han detec­tat algu­nes dones que en algun moment de la seva acti­vi­tat pro­fes­si­o­nal s’han topat amb en josep­ma­ria i ell les ha inten­tat seduir. En un cas de forma insis­tent. Ima­gi­nem-nos que les dones de deter­mi­nats cer­cles polítics i periodístics ja s’avi­sen les unes a les altres: “Compte amb en josep­ma­ria!”

Si les dones afec­ta­des ho expli­quen a algun mitjà, en josep­ma­ria farà el mateix que han fet altres josep­ma­ries. Denun­ciarà les dones –i segons com, els mit­jans– per atemp­tar con­tra el seu honor. Si les dones denun­cien en josep­ma­ria, serà molt difícil acre­di­tar cap mena de mal­trac­ta­ment psi­cològic. No sol haver-hi cap prova física, cap mis­satge, cap escrit, que ho demos­tri. En qual­se­vol dels dos casos, denúncia al mitjà o al jut­jat, les dones serien vícti­mes d’un lin­xa­ment als mit­jans de comu­ni­cació per part dels ter­tu­li­ans afins al par­tit del josep­ma­ria, i d’un altre lin­xa­ment digi­tal orques­trat per apparàtxiks de par­tit i clubs de fans. La vida sexual d’elles seria expo­sada, la seva car­rera pro­fes­si­o­nal se’n podria veure afec­tada. Si ho con­fessés tot, en josep­ma­ria faria una gira de redempció pels mit­jans de comu­ni­cació del país. Com tants altres josep­ma­ries abans d’ell. Com tants altres després.

En una soci­e­tat igua­litària, expo­sar la cara que des­men­ti­ria la imatge pública que en josep­ma­ria vol trans­me­tre a les per­so­nes que l’han votat, i a la ciu­ta­da­nia que li paga el sou, es con­si­de­ra­ria un exer­cici de trans­parència. Pro­te­gi­ria aque­lles pro­fes­si­o­nals que en josep­ma­ria ha sexu­a­lit­zat. Seria una repa­ració de la violència psi­cològica que en josep­ma­ria exer­ceix con­tra les dones amb qui ha man­tin­gut una relació afec­tiva o sexual. Posa­ria els fona­ments perquè cap altre josep­ma­ria josep­ma­riegés amb cap altra dona. Fre­nar els josep­ma­ries dei­xa­ria de ser res­pon­sa­bi­li­tat de les dones.

Però no som aquesta soci­e­tat.

I no sé com aca­bar la història del josep­ma­ria. Diu la lle­genda que les dones seran con­dem­na­des a mirar, amb l’ull dret, les foto­gra­fies que tots els josep­ma­ries pen­gen a les xar­xes soci­als cada 8 de març. Amb l’esquerre, lle­gi­ran les piu­la­des de dones que denun­cien les agres­si­ons que han patit a mans de josep­ma­ries. L’altre final és que la soci­e­tat comenci a plan­tar cara als josep­ma­ries i a les cla­ques mediàtiques, tui­tai­res, pro­fes­si­o­nals i d’amis­tats que els donen suport. De josep­ma­ries, n’hi a tot arreu. La gràcia dels josep­ma­ries és que no se n’ama­guen. Fan el que fan perquè els hi per­me­tem. Aquesta és l’única veri­tat que importa. Se’n sur­ten perquè nosal­tres volem. I jo ja estic tipa d’escriure la mateixa història a mit­ges una vegada i una altra.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor