NORMALITZAR L’ESTRATÈGIA

Segons el diccionari, normalitzar es defineix com fer alguna cosa que s’ajusti a una norma, una regla o un model comú. Arran de la presència de Pere Aragonès a la trobada de presidents autonòmics a La Palma, des de Madrid es van apressar a considerar el gest –puntual, condicionat per la guerra a Ucraïna i a desgrat, segons els republicans– com la prova definitiva que les relacions entre el govern català i l’espanyol s’han desglaçat del tot, i que allà on hi havia malfiança ara tot és germanor i copets a l’esquena. L’encarregada de fer l’anunci va ser la ministra de Política Territorial i portaveu, Isabel Rodríguez, com a resposta a les declaracions prèvies d’Aragonès que intentaven posar distància amb aquest suposat retrobament. De fet, després del refús inicial a assistir a la cimera autonòmica, el canvi d’opinió del president ha generat força crítiques de determinats sectors que ho consideren un pas més cap a la renúncia definitiva d’ERC a culminar el procés independentista. Aragonès va evitar, això sí, la imatge oficial de família amb els seus homòlegs i el besamans a Felip VI, però no deixa de ser un gest, un altre, que xoca amb el de compartir taula i conversa amb el rei en el sopar de gala del Mobile World Congress i, posteriorment, fotografiar-se l’endemà mentre se li cantava l’aniversari feliç al president Pedro Sánchez.

L’estratègia de la queixa per la queixa, de repetir les grans diferències que encara hi ha i de retreure els desacords insalvables no s’acaba d’entendre, sobretot quan, paral·lelament, es multipliquen les visites dels ministres i del fill de Joan Carles I a Catalunya, quan cada cop hi ha més entesa cordial amb el PSC i quan es comprova que la “qüestió catalana” no urgeix, i ni tan sols incomoda, a Espanya. A la Conferència Nacional d’ERC, Pere Aragonès va dir davant les bases del partit que el camí seguia sent el del diàleg amb l’Estat i que “negociar no significa renunciar a res”. Doncs no ho sé pas, però em sembla recordar que aquest país nostre, de renúncies, ja n’acumula unes quantes. O potser també és una estratègia.