Opinió

Vista enrere

olla de pressió sense vàlvula

N o estem bé. No hem paït ni econòmicament ni psicològicament les seqüeles d’una pandèmia que encara no s’ha acabat que ja ens esclatat una guerra que ho torna a trasbalsar tot. Els carburants estan disparats, el preu de l’electricitat no té aturador i omplir el cistell de la compra és bastant més car avui que fa un any. Són augments que afecten directament les economies domèstiques d’assalariats –molts dels quals van arrencar el 2022 amb nòmines congelades tot i l’IPC del 2021– que ara han de fer malabars per arribar a final de mes. No són els únics que pateixen. La setmana passada, els pagesos van treure els tractors, no per anar a llaurar, sinó per protestar perquè la situació del sector és insostenible. Si en temps de bonança els marges de benefici ja estan al límit, amb l’augment de costos de carburants i fertilitzants, la situació no es pot sostenir. Els pescadors de Tarragona també han decidit deixar les barques amarrades; sortir a pescar és sortir a perdre diners. La queixa es pot fer extensiva a camioners i transportistes, que també s’han apuntat a la vaga perquè tampoc poden fer quadrar els números per omplir el dipòsit. En general, al món empresarial no hi ha res a celebrar, i algunes fàbriques s’han vist obligades a reorganitzar personal i aturar línies perquè no poden assumir el cost energètic de tenir-les en funcionament. El petit comerç no en queda al marge. Un botiguer m’ensenyava la factura de prop de 750 euros de llum d’aquest febrer, que haurà de pagar encara que el calaix no s’ompli.

Al sector públic, que passi el que passi té garantit el sou a final de mes, el panorama tampoc és esperançador. El seguiment que ha tingut la vaga de mestres i professors d’aquesta setmana constata que estan cremats. Res que no es pugui solucionar amb més diners i més recursos, diuen. La mateixa medecina que reclama el sector sanitari, un altre col·lectiu al límit de l’esgotament físic i mental.

De màquines de fer diners, però, no n’hi ha. La factura de la covid encara no està pagada, i per molt que soni la cançó dels fons Next Generation si s’apugen els tipus d’interès hi haurà una afectació directa en el deute públic que obligarà a tancar aixetes. Tot plegat una olla de pressió que, sense vàlvula d’escapament, hi ha el perill que peti.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor