LA GUERRA A L’ESPAI

A les terribles conseqüències humanes de la guerra a Ucraïna s’ha d’afegir un nou dany col·lateral: l’aturada d’alguns projectes relacionats amb l’espai. A Catalunya, la Generalitat ha dit que canviarà el lloc de llançament del seu segon nanosatèl·lit, que inicialment s’havia de fer des del cosmòdrom rus de Baikonur (Kazakhstan), un entrebanc per a la seva estratègia NewSpace. En l’àmbit internacional, la sacsejada pot ser molt més intensa. Al començament de la invasió, quan s’estaven plantejant les primeres sancions contra Rússia, alguns titulars escandalosos parlaven de l’amenaça que suposava que Roscosmos (Agència Espacial Federal Russa) deixés caure l’Estació Espacial Internacional (EEI) sobre la Terra. De fet, és cert que hi va haver amenaces velades per part de l’agència, que recordava que, si l’estació acabava caient sobre la superfície terrestre, podria anar a parar pràcticament a qualsevol punt del planeta excepte a Rússia, que quedaria fora de la seva trajectòria. Fins i tot una cadena de notícies controlada pel govern rus va difondre un vídeo amb imatges editades en què semblava que efectivament els seus astronautes abandonaven l’estació (actualment, a l’EEI conviuen dos russos amb quatre nord-americans i un alemany). Immediatament van començar les especulacions sobre si això seria possible, perquè la part russa de l’estació és precisament la que controla la propulsió. De moment, la NASA no ha entrat en aquesta escalada d’amenaces i sembla impensable que es pugui posar en risc l’EEI, una fita científica internacional en la qual també participen les agències espacials d’Europa, el Canadà i el Japó. Ara bé, també semblava impensable que pogués esclatar la guerra a Ucraïna i ja n’estem veient cada dia les devastadores conseqüències. De moment, el que ja s’ha anunciat des de Roscosmos és que els seus astronautes deixaran de col·laborar amb els experiments que estan fent els seus companys. L’agència russa també ha cancel·lat el llançament d’un coet Soiuz que havia de posar en òrbita un satèl·lit britànic de comunicacions, i ha anunciat que ja no subministrarà més motors per a coets als Estats Units i que anul·la el servei d’assistència tècnica dels que ja ha venut.

Entre les missions en risc per culpa del conflicte hi ha el programa Exomars, conjunt entre Roscosmos i l’Agència Europea de l’Espai, que consisteix a enviar un robot totterreny al planeta vermell per continuar estudiant si en algun moment hi ha hagut vida. També perilla una missió a Venus en la qual havien de col·laborar russos i nord-americans. Són riscos que semblen petits comparats amb el drama humà que s’està vivint en aquests moments, però que mostren com s’estenen els tentacles de la guerra a tots els àmbits, també al que més ens fa somiar com a espècie.