La foto i la conveniència

Quan una cosa convé, resulta bona o útil, se’n diu que és de conveniència. En un matrimoni de conveniència, per exemple, no hi ha amor però sí la necessitat de mantenir l’enllaç en benefici, es pressuposa, de les dues parts, que prèviament pacten termes i condicions per fer que l’aliança funcioni. No cal amor però sí lleialtat al compromís; sense això, el matrimoni, per molt de conveniència que sigui, no funciona i millor anar per lliure.

Les legítimes aspiracions d’assolir la independència de Catalunya per part d’una majoria de catalans van fer convenient que els partits polítics que la defensaven rubriquessin aliances de conveniència, abans o després de les darreres conteses electorals. D’aquí que ja acumulem uns anys governats per matrimonis de conveniència. Això, per definició, no hauria de ser dolent; el benefici d’un objectiu comú avalaria aquesta necessitat d’entesa que, de retruc, ens beneficiaria a tots. Ara, però, en el matrimoni de conveniència que governa a Catalunya l’únic benefici que preval és el propi.

No dubto de la idoneïtat d’aquest model en la història més recent del país i dono per fet que per separat cap de les parts tindrà prou força per liderar el moviment independentista. Per això encara és més trist constatar que per molt que s’intenti evitar que el soroll extern dels partits afecti el govern, la realitat és que, també dins del govern, el que convé a uns perjudica als altres. La foto d’aquest dimecres a les escales del Parlament que havia de ser un clam unitari a favor del català a l’escola retrata –i mai millor dit– aquest joc de conveniències. A ERC li interessava fer pinya al costat del conseller d’Educació en aquests moments complicats; a Junts, precisament perquè són moments complicats, ja li anava bé no sortir a la foto. I mentre la CUP decidia si li convé més donar suport al català a l’escola o cridar contra els plans del conseller Gonzàlez-Cambray, resulta que la foto bona del dia es disparava a València, amb Ximo Puig picant de mans perquè les bateries Volkswagen passen de llarg de Catalunya i s’instal·len a Sagunt.

En un segon intent dijous hi ha nova foto a favor de la llengua. Més partits representats però abans d’acabar el dia ja es veu que és la mateixa comèdia.