SOBIRANIA

Parlem de sobirania, que sembla que està de moda. És sobirana Ucraïna quan és evident que l’enrenou en què es troba ha estat provocat pels Estats Units, que el que pretenen és desestabilitzar Rússia perquè Europa deixi de comprar-li gas i petroli i el comenci a comprar als col·legues de Biden? És sobirana Europa quan estem veient les decisions que pren, sotmesa als desitjos i capricis de l’Amèrica del Nord, que ens utilitza com la seva franquícia al continent europeu? És sobirana Espanya quan demostra que ha de demanar permís a la UE per poder cultivar cereals ara que no podem comprar-ne a Ucraïna? És sobirà vostè, que està assumint els costos de les decisions d’altres i veu com mantenir casa seva calenta a l’hivern li costa el doble, el triple o ves a saber quantes vegades més? Som sobirans si no tenim manera d’assabentar-nos de què s’està coent a costa nostra? Ens ha preguntat algú si estem d’acord amb els posicionaments del nostre estat davant el conflicte creat a Ucraïna, o si estem d’acord a enviar armes a una població civil que només en pot sortir malparada? Ens ha preguntat algú si volem tallar l’aixeta del gas d’Algèria per comprar gas liquat als Estats Units, molt més car? O què pensem sobre el fet de deixar a l’estacada el poble sahrauí i convertir-nos en els agenollats veïns de Mohamed VI?

Quina capacitat té vostè per rebel·lar-se? Pot aconseguir que tornin a obrir el seu centre d’atenció primària, que l’atengui amb celeritat un especialista, que les escoles públiques tinguin la capacitat d’atendre amb excel·lència els seus fills? Això de la democràcia és cada cop més un escenari de cartó pedra: ens tenen amb l’aigua al coll, buscant la manera de sobreviure per pagar impostos, béns de primera necessitat i no rebre a canvi ni el més mínim servei públic de qualitat. Ens ofereixen unes suposades alternatives que sempre són, si fa o no fa, el mateix, i nosaltres anem a votar pensant que així apostem per uns o castiguem els altres. Ni som sobirans ni tenim gaires possibilitats de ser-ho. I perquè no se’ns ennuegui el cafè de l’esmorzar llegint les meves incòmodes reflexions, ens entretindran amb notícies fabricades perquè odiem algú: sempre és la millor de les maneres perquè no ens piqui per passar a l’acció ni per preocupar-nos d’esbrinar de quina manera podríem revertir tot això, si és que n’hi ha alguna.