RÚSSIA EN L’HORITZÓ

En la geopolítica, com en tot, els aliats i els adversaris canvien amb les rebufades del vent. Aquell que ahir et prometia caliu, avui et fot un gerro d’aigua freda al cim; i aquell que et mirava per damunt de l’espatlla, ara et dona la mà. Què ens han d’explicar, als catalans! Però no hi ha res a fer, com no hi ha horitzons estàtics ni impossibles, sinó horitzons canviants. I encara que ara sigui obligat repudiar Rússia, esparverats com estem per la guerra salvatge contra Ucraïna, fa quatre anys l’escenari no era aquest i d’aquí a un temps tampoc no ho serà. Si els estats i les nacions només haguessin d’establir relacions amb països escrupolosament democràtics i respectuosos amb els drets humans, el món seria una cova d’autistes. I el que estigui net d’encaixades amb unes mans brutes, que aixequi el dit. Per això, aquests que ara remuguen pels contactes russos, demà –com han fet i faran sempre– els trobaràs fent tractes amb ells o amb altres de més galdosos. Per què hauria de ser millor el suport d’uns que d’uns altres, si no n’hi ha cap que no faci tuf?