RÚSSIA EN L’HORITZÓ

En la geo­política, com en tot, els ali­ats i els adver­sa­ris can­vien amb les rebu­fa­des del vent. Aquell que ahir et pro­me­tia caliu, avui et fot un gerro d’aigua freda al cim; i aquell que et mirava per damunt de l’espat­lla, ara et dona la mà. Què ens han d’expli­car, als cata­lans! Però no hi ha res a fer, com no hi ha horit­zons estàtics ni impos­si­bles, sinó horit­zons can­vi­ants. I encara que ara sigui obli­gat repu­diar Rússia, espar­ve­rats com estem per la guerra sal­vatge con­tra Ucraïna, fa qua­tre anys l’esce­nari no era aquest i d’aquí a un temps tam­poc no ho serà. Si els estats i les naci­ons només hagues­sin d’esta­blir rela­ci­ons amb països escru­po­lo­sa­ment democràtics i res­pec­tu­o­sos amb els drets humans, el món seria una cova d’autis­tes. I el que esti­gui net d’encai­xa­des amb unes mans bru­tes, que aixe­qui el dit. Per això, aquests que ara remu­guen pels con­tac­tes rus­sos, demà –com han fet i faran sem­pre– els tro­baràs fent trac­tes amb ells o amb altres de més gal­do­sos. Per què hau­ria de ser millor el suport d’uns que d’uns altres, si no n’hi ha cap que no faci tuf?