LA CRISI DE LA CLASSE MITJANA

N’hi ha prou amb un tret per posar fi a una vida i amb un míssil per destruir una ciutat. Aquests dies ho veiem quasi en temps real, amb colpidores imatges de ciutats com Mariúpol, que en menys d’un mes han passat de tot a res. La guerra té unes conseqüències immediates i irreversibles que en aquest cas les pateix qui combat al front –sigui del bàndol que sigui– i els ciutadans del país atacat. Quan s’acabi, perquè algun dia s’acabarà, caldrà reconstruir, tornar a començar. Molts anys de feina perquè res torni a ser com abans.

Fora d’Ucraïna no hi cauen bombes, però hi ha conseqüències col·laterals. L’acollida de refugiats n’és una d’immediata que afecta, sobretot, els països fronterers. L’altra és l’afectació directa que el conflicte té en l’àmbit econòmic a escala global. El punt de partida no és homogeni, cada estat sap quina és la seva cama ranca i quines mesures calen per pal·liar aquests efectes col·laterals.

En el cas que ens ocupa plou sobre mullat. El 2021 es va tancar amb una inflació disparada i la dada que hem conegut aquesta setmana –el cost de la vida ha pujat pràcticament un 10% respecte del mateix mes de l’any passat– és preocupant. La llum, els carburants, els queviures i les begudes no alcohòliques han disparat l’IPC, i avui som més pobres que fa un any. Com que tenim el mal costum de menjar tres cops al dia, necessitem omplir el dipòsit per anar a treballar i a les fosques no hi sabem viure, malgrat l’exagerat augment de preus, continuarem comprant menjar, omplint el dipòsit i posant rentadores. I mentre una majoritària classe mitjana es queixa perquè costa més omplir el cistell no s’adona –perquè precisament el cistell encara el pot omplir– que aquesta capa social que és la base per poder mantenir un estat del benestar cada cop és més prima. A més dels bàsics, si no podem comprar roba i sabates, anar al teatre, canviar de cotxe o sopar en un restaurant, la cadena es trenca i el sistema econòmic actual punxa.

La classe mitjana ja està molt escanyada, i Sánchez anuncia una pluja de milions sense adonar-se que la vaca que els ha de munyir gairebé no té llet. Que el procés no sigui immediat no treu que el resultat sigui igualment irreversible.