LA INFLACIÓ ÉS POLÍTICA

Les mesures aprovades pel govern espanyol per rebaixar l’impacte de la inflació potser facilitaran un cert alleujament a alguns sectors i probablement aconseguiran reduir l’índex del 9,8% que aquesta setmana ens ha posat els pèls de punta. Però serà un efecte estètic, perquè les fonts del problema –el preu dels fluids energètics i la dependència dels factors geopolítics i econòmics globals– seguiran indemnes i amb plena capacitat per condicionar l’adopció de mesures que permetin resoldre la crisi específica de l’Estat espanyol. I la raó per la qual ens trobem en aquesta ratera és la incapacitat de l’Estat –com a ens polític que articula i administra el bé comú dels ciutadans del seu territori– per intervenir en sectors que ja s’han escapat de la seva competència. La inflació, per tant, és més política que econòmica. Som en mans d’algú que no pot resoldre els nostres problemes i, per tant, entre l’espasa i la paret: o recuperem el control sobre els factors que ens poden garantir l’estabilitat o bé ens abandonem al vertigen i al caos.