PEDRO SÁNCHEZ: DE BAIXADA I SENSE FRENS

El Congrés dels Diputats va votar dijous passat en contra del gir del president del govern respecte a la posició d’Espanya amb el Sàhara Occidental. Es tractava d’una resolució que aposta fermament per un acord negociat del conflicte entre el Marroc i el Sàhara. Al poble sahrauí se li ha girat l’esquena sistemàticament des d’Espanya, amb covardia i mitges tintes, per no fer enfadar el Marroc, per mantenir un equilibri interessat amb Algèria (que ens ven el gas) i, en definitiva, per intentar treure profit d’una situació absolutament injusta. La resolució retreia a Sánchez que s’hagués dedicat a negociar amb el Marroc d’amagat del Parlament. I no només això, sinó que també ho hagués fet d’amagat dels seus socis de govern, Unidas Podemos. I la situació encara és més greu si és cert el que va afirmar el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares: que no va tenir coneixement de la carta enviada per Sánchez al rei del Marroc fins que no va ser publicada per la premsa.

Tot i que la resolució no té efectes vinculants per al govern, suposa sens dubte un revés per a un president que, amarat d’ell mateix, està actuant constantment de manera unilateral sense pensar en posicions justes, transparents ni democràtiques. Un president que decideix trencar les relacions amb Algèria i perjudica així seriosament l’accés al gas que fins ara teníem assegurat, fet que suposa que el seu preu, per a nosaltres, s’encareixi com a conseqüència de les piruetes que fa per caure als braços nord-americans. La submissió d’Espanya davant els EUA està sent realment vergonyosa, a més de comprometre el desenvolupament econòmic. El problema podria ser que Biden caigués en desgràcia, la qual cosa, per cert, podria succeir tenint en compte unes imatges recents en què Obama feia com si el president actual no existís en una recepció a la Casa Blanca. Acompanyar Biden en la seva fugida cap endavant, alimentant la guerra d’Ucraïna, augmentant el nivell de tensió amb Rússia i dirigint la compra d’energia cap a les seves empreses és, sens dubte, una decisió que Sánchez acabarà pagant. El problema, mentrestant, és que els que ara ho paguem som nosaltres, i des del govern espanyol sembla que no tenen cap idea millor que ajudar a resoldre un conflicte com el d’Ucraïna enviant més armes.