HO SABIEN TOTS

L’escàndol del Catalangate ha marcat l’agenda política d’una setmana en què tocava parlar de llibres, d’un Sant Jordi sense mascaretes i de les ganes col·lectives de normalitzar, ara ja de debò, la vida postpandèmia. Però dilluns en lloc de mona ens vam haver d’empassar una nova patacada de realitat amb la publicació a la revista The New Yorker d’una informació que parla del ciberespionatge a una seixantena de persones entre líders independentistes –polítics i activistes– i els seus advocats. Tot i que no és nou, no és un tema menor, i és per això que s’ha generat tot aquest rebombori posant un focus a Madrid –on han de donar explicacions i aclarir qui i per què va donar l’ordre de contractar el servei d’espionatge– i un altre a Europa –on s’ha fet front comú perquè es creï una comissió que permeti investigar els fets més enllà de l’empara del secret d’estat que pot fer servir el govern central–. El que ha passat és molt greu, però la dimensió que agafa ara l’escàndol té més a veure amb la quantitat de gent espiada i l’evidència que són els governants d’un suposat estat de dret els que els han fet espiar que no pas amb el mateix fet de saber que hi havia telèfons punxats, perquè això ho sabien tots. En el Sant Jordi d’estiu que vam haver de celebrar el juliol del 2020, entre les novetats de no-ficció va arrasar M’explico. De la investidura a l’exili, el primer volum del dietari de Carles Puigdemont escrit per Xevi Xirgo. Repassant el que va viure el president de Catalunya els anys 2016 i 2017 i les precaucions que prenien amb els mòbils, queda clar que se sabien espiats. El Sant Jordi de l’any passat, una altra novetat de no-ficció: el llavors president del Parlament, Roger Torrent, publicava Pegasus. L’Estat que ens espia, un llibre en què es passava de la suposició a la constatació dels fets, amb exhaustives explicacions del funcionament d’aquest programari i de com encaixa Torrent el fet de saber que l’havien espiat. Més llibres? A CaCausa general, del periodista Jordi Panyella, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, explica que va saber que el seu telèfon tenia un programa espia abans que ningú parlés de Pegasus. Volíem creure que no era possible, però ja ho sabien tots, que eren espiats.